dimecres, 24 d’octubre del 2007
dimarts, 23 d’octubre del 2007
Com es fa un article d'opinió
L’ARTICLE D’OPINIÓ
- INTRODUCCIÓ
Hem treballat textos periodístics informatius: notícia, reportatge i crònica. A partir d’ara, treballarem els articles (i també els dibuixos) a través dels quals els autors i les autores expressen la seva opinió. Els articles que, en lloc d’informar de l’actualitat, l’analitzen i la valoren s’anomenen ARTICLES D’OPINIÓ. - GÈNERES
Hi ha diversos gèneres d’opinió: l’editorial, l’article, la columna, les cartes al director, la crítica, el dibuix, l’acudit... - CARACTERÍSTIQUES EXTERNES
Els ARTICLES D’OPINIÓ sempre van signats per l’autor, de manera que en en alguns casos el que atreu el lector no és le tema de què tracta, sinó la firma. De vegades, aquest tipus d’article, el coneixem amb el nom de col·laboració, ja que l’autor (escriptor, polític, científic...) col·labora amb el seu nom a donar prestigi al mitjà de comunicació en què publica. - CARACTERÍSTIQUES INTERNES
L’ARTICLE D’OPINIÓ és un gènere argumentatiu. Té una estructura clàssica: introducció, desenvolupament i conclusió. En la introducció, presentem el tema del qual es parlarà. En el desenvolupament, s’explica detalladament el cas i es fan diverses hipòtesis argumentals, a favor o en contra. I en la conclusió, l’opinador/a acaba d’argumentar el que pensa i conclou el tema: a vegades, exposa directament la seva opinió en la conclusió però, altres cops, només deixa que el o la lector/a reflexioni sobre el tema en qüestió.
Oci o ecosistema
"La Columna", d'Imma Merino (article d'opinió publicat a El Punt el divendres 29 de febrer de 2007
"Per circumstàncies familiars he estat recentment a Ciutat Reial, on hi viuen part dels meus parents. La visita va ser fugaç, però vaig poder observar que la ciutat ha experimentat una notable transformació urbanística durant els anys en què no hi havia estat. <<Ya ves, Imma, esta ha dejado de ser un poblachón manchego>>, em va comentar un cosí meu. En quinze anys, la ciutat gairebé ha duplicat la seva població, de 40.000 a 80.000 habitants, sota l'efecte del pas de l'AVE, que, fent-la tan pròxima a Madrid, ha arrossegat milers de nous residents. De nous habitatges doncs, se n'han construït molts, però quan vaig preguntgar als meus cosins se l'augment de població ha tingut una incidència en l'oferta cultural, que recordava escassa, van contestar-me que hi ha algun nou multicinema, però que la cosa no ha canviat gaire. I aleshores van parlar-me d'un nou projecte en marxa, el Reino Don Quijote. Quan vaig sentir el nom del projecte, vaig imaginar un parc temàtic i itinerant a propòsit de la figura del Quixot. No és això. El projecte és una mena de Marina d'Or, però a la Manxa i encar més a l'engròs, fina al punt que l'han presentat com el complex turístic més important que hi haurà a Europa. Això vol dir que, a prop de la ciutat, consturiran una mitja dotzena d'hotels, un gran casino, un centre de convencions, dos mil habittages residencials i tres camps de golf! Sí, tres camps de golf (un de divuit forats i dos de nou) i encara un d'entrenament. Jo recordava que els meus parents m'havien parlat de les restriccions d'aigua a Ciutat Reial. Així que els vaig preguntar d'on sortiria l'aigua. No va quedar clar. A part d'aquest tema, considerat el projecte, segur que n'hi haurà que s'hi faran més rics, però ningú s'hi farà més savi. Ciutat Reial ja no és un poblachón manchego, sinó que forma part del que ha esdevingut Eurpopa: l'oci i el negoci. L'especulació i la buidor amb confort que comporta l'explotació dels que queden a fora del complex turístic o hi són com a servents. D'això, encara, en diuen progrés."
"Per circumstàncies familiars he estat recentment a Ciutat Reial, on hi viuen part dels meus parents. La visita va ser fugaç, però vaig poder observar que la ciutat ha experimentat una notable transformació urbanística durant els anys en què no hi havia estat. <<Ya ves, Imma, esta ha dejado de ser un poblachón manchego>>, em va comentar un cosí meu. En quinze anys, la ciutat gairebé ha duplicat la seva població, de 40.000 a 80.000 habitants, sota l'efecte del pas de l'AVE, que, fent-la tan pròxima a Madrid, ha arrossegat milers de nous residents. De nous habitatges doncs, se n'han construït molts, però quan vaig preguntgar als meus cosins se l'augment de població ha tingut una incidència en l'oferta cultural, que recordava escassa, van contestar-me que hi ha algun nou multicinema, però que la cosa no ha canviat gaire. I aleshores van parlar-me d'un nou projecte en marxa, el Reino Don Quijote. Quan vaig sentir el nom del projecte, vaig imaginar un parc temàtic i itinerant a propòsit de la figura del Quixot. No és això. El projecte és una mena de Marina d'Or, però a la Manxa i encar més a l'engròs, fina al punt que l'han presentat com el complex turístic més important que hi haurà a Europa. Això vol dir que, a prop de la ciutat, consturiran una mitja dotzena d'hotels, un gran casino, un centre de convencions, dos mil habittages residencials i tres camps de golf! Sí, tres camps de golf (un de divuit forats i dos de nou) i encara un d'entrenament. Jo recordava que els meus parents m'havien parlat de les restriccions d'aigua a Ciutat Reial. Així que els vaig preguntar d'on sortiria l'aigua. No va quedar clar. A part d'aquest tema, considerat el projecte, segur que n'hi haurà que s'hi faran més rics, però ningú s'hi farà més savi. Ciutat Reial ja no és un poblachón manchego, sinó que forma part del que ha esdevingut Eurpopa: l'oci i el negoci. L'especulació i la buidor amb confort que comporta l'explotació dels que queden a fora del complex turístic o hi són com a servents. D'això, encara, en diuen progrés."
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
