Exercici obligatori:
En primer lloc i abans de voler contestar cap pregunta de les que trobaràs a continuació, mireu-vos els següents vídeos:
1r: el tràiler de promoció de la pel·lícula basada en la novel·la de George Orwell, titulada 1984, i que presenta el tema del Gran Germà.
2n: un espot publicitari basat en el tràiler i la pel·lícula de què parlem de la marca Apple, Macintonsh
Un cop visionats, llegeix l'apartat 4D del llibre (pàgina 160 i ss.).
I, tan bon punt acabis de veure el vídeo, aprofitant l'impacte de la primera impressió, respon les preguntes a, b i c de la pàgina 160.
Després, fes l'exercici 2 de la pàgina 164; i fixa't, tornant a veure l'espot si cal, en el quadre analític de la pàgina 165.
ESPERO QUE DISFRUTEU TAN COM JO!!!
Fins dilluns!
dimecres, 27 d’abril del 2011
I pel maig... (2n de Batxillerat)
EXERCICI VOLUNTARI, però que no deixa de ser interessant: exercici 14 de la pàgina 158-159.
Per fer un bon comentari de text, hem de tenir en compte els següents apartats:
1. COHERÈNCIA
En primer lloc, cal que iniciem el comentari amb un breu resum del text o textos que hem de comentar, destacant-ne el tema principal (que serà l'eix del text a partir del qual es poden obrir temes secundaris). Sovint, podrem relacionar aquest tema amb el títol del text (demostrarà que hem entès el missatge).
En segon lloc, haurem d'analitzar l'estructura del text (com estan presentades les idees i en quin ordre; per resumir, si el text presenta l'estructura tradicional de presentació del tema, anàlisi o argumentació d'aquest i conclusió, per exemple).
2. ADEQUACIÓ
En aquest apartat, haurem de comentar a) la tipologia textual i la finalitat amb la qual està escrit el text, b) el canal, c) el tipus de comunicació que s'estableix entre l'emissor i el receptor (si hi ha diverses veus del discurs, si es parla directament al lector, si és un autor real o model que es diregeix a un lector real o model...), d) si hi ha algun tipus de variació lingüística digna de ser comentada (diacrònica -de cronos, temps; diatòpica -de topos, lloc; diafàsica -de fase; o diastràtica -d'estrats socials); e) el grau de formalitat; etc.
3. COHESIÓ
En aquest apartat, caldrà comentar com es connecten, d'una banda, les diverses idees que apareixen en el discurs i, de l'altra, quina és la connexió entre els paràgrafs; és a dir, com aconsegueix l'escriptor o escriptora del text que el seu text quedi ben cohesionat (rodó, si fem servir un llenguatge més col·loquial).
A més a més, serà molt útil si aconseguim veure l'ús dels sinònims i/o antònims o d'hiperònims o hipònims per a evitar repeticions; els recursos emfasitzadors, la ironia,...
4.VALORACIÓ PERSONAL
I, per tancar el comentari, és necessari que fem una valoració del que es diu en el text, on serà important l'aportació pròpia que hi puguem fer, relacionant-la, evidentment, amb la que es diu en el text.
Per fer un bon comentari de text, hem de tenir en compte els següents apartats:
1. COHERÈNCIA
En primer lloc, cal que iniciem el comentari amb un breu resum del text o textos que hem de comentar, destacant-ne el tema principal (que serà l'eix del text a partir del qual es poden obrir temes secundaris). Sovint, podrem relacionar aquest tema amb el títol del text (demostrarà que hem entès el missatge).
En segon lloc, haurem d'analitzar l'estructura del text (com estan presentades les idees i en quin ordre; per resumir, si el text presenta l'estructura tradicional de presentació del tema, anàlisi o argumentació d'aquest i conclusió, per exemple).
2. ADEQUACIÓ
En aquest apartat, haurem de comentar a) la tipologia textual i la finalitat amb la qual està escrit el text, b) el canal, c) el tipus de comunicació que s'estableix entre l'emissor i el receptor (si hi ha diverses veus del discurs, si es parla directament al lector, si és un autor real o model que es diregeix a un lector real o model...), d) si hi ha algun tipus de variació lingüística digna de ser comentada (diacrònica -de cronos, temps; diatòpica -de topos, lloc; diafàsica -de fase; o diastràtica -d'estrats socials); e) el grau de formalitat; etc.
3. COHESIÓ
En aquest apartat, caldrà comentar com es connecten, d'una banda, les diverses idees que apareixen en el discurs i, de l'altra, quina és la connexió entre els paràgrafs; és a dir, com aconsegueix l'escriptor o escriptora del text que el seu text quedi ben cohesionat (rodó, si fem servir un llenguatge més col·loquial).
A més a més, serà molt útil si aconseguim veure l'ús dels sinònims i/o antònims o d'hiperònims o hipònims per a evitar repeticions; els recursos emfasitzadors, la ironia,...
4.VALORACIÓ PERSONAL
I, per tancar el comentari, és necessari que fem una valoració del que es diu en el text, on serà important l'aportació pròpia que hi puguem fer, relacionant-la, evidentment, amb la que es diu en el text.
dimarts, 26 d’abril del 2011
Hi ha 108 síl·labes
Heu de comptar també els monosíl·labs i tenir en compte que "d'a-hir" es compta com a dues síl·labes.
"La no-tí-ci-a més in-te-res-sant de la sec-ci-ó in-ter-na-ci-o-nal de tots els di-a-ris i pu-bli-ca-ci-ons set-ma-nals, in-clo-ent els d'a-hir, és, se-gons el qües-ti-o-na-ri re-a-lit-zat en la po-bla-ci-ó, que la in-ves-ti-ga-ci-ó ci-en-tí-fi-ca i tec-no-lò-gi-ca se-ri-en les pos-si-bles so-lu-ci-ons a qual-se-vol cri-si e-xis-ten-ci-al i e-co-nò-mi-ca".
"La no-tí-ci-a més in-te-res-sant de la sec-ci-ó in-ter-na-ci-o-nal de tots els di-a-ris i pu-bli-ca-ci-ons set-ma-nals, in-clo-ent els d'a-hir, és, se-gons el qües-ti-o-na-ri re-a-lit-zat en la po-bla-ci-ó, que la in-ves-ti-ga-ci-ó ci-en-tí-fi-ca i tec-no-lò-gi-ca se-ri-en les pos-si-bles so-lu-ci-ons a qual-se-vol cri-si e-xis-ten-ci-al i e-co-nò-mi-ca".
diumenge, 17 d’abril del 2011
PREGUNTES primer nòvio
A sota, teniu les preguntes que heu de respondre durant aquestes vacancetes de Setmana Santa. Responeu-les bé, amb seguretat i precisió. Bona feina i endavant!
1. Qui firma el reportatge?
2. Apunta el nom de totes les persones reals que expliquen el seu exemple?
3. Anota el nom de les persones expertes en el tema del reportatge que hi diuen també la seva opinió?
4. Copia totes les frases que la periodista escriu exactament igual com la noia de Mallorca i el noi de la comarca del Ripollès les hi van dir.
5. Quins dels protagonistes d’aquest reportatge considera que els nòvios (o nòvies) són família?
6. Qui considera que els nòvios i les nòvies no són família?
7. En resum, quins són els riscos de presentar el primer nòvio (o la primera nòvia) a la família? I quins són els avantatges?
8. Amb quin argument de tots els que es comenten en el reportatge estàs més d’acord? (digues l’argument i la persona que el diu). Per què?
9. Respostes aquestes preguntes, posant-vos en el context de tenir nòvio o nòvia, quina de les opcions prendríeu: presentar-los o no presentar-los? Per què?
10. Escriu un article d’opinió sobre una d’aquestes frases:
a. Presentar la parella als pares ha de ser una decisió meditada. No s’ha de tenir gaire pressa per a fer-ho.
b. Em penedeixo d’haver presentat el meu primer nòvio/-a a la família.
c. La casa dels pares no es pot convertir en la casa dels amics dels fills o de les filles.
d. Tractar el primer xicot (o la primera xicota) com un més de casa pot ser contraproduent.
e. Als pares ens costa molt acceptar que els nostres fills es fan grans i que estimen més a altres que a nosaltres. Els adolescents estan escalfant motors en el seu camí cap a la maduresa i necessiten aprendre a gestionar els conflictes emocionals per ser autònoms i independents.
1. Qui firma el reportatge?
2. Apunta el nom de totes les persones reals que expliquen el seu exemple?
3. Anota el nom de les persones expertes en el tema del reportatge que hi diuen també la seva opinió?
4. Copia totes les frases que la periodista escriu exactament igual com la noia de Mallorca i el noi de la comarca del Ripollès les hi van dir.
5. Quins dels protagonistes d’aquest reportatge considera que els nòvios (o nòvies) són família?
6. Qui considera que els nòvios i les nòvies no són família?
7. En resum, quins són els riscos de presentar el primer nòvio (o la primera nòvia) a la família? I quins són els avantatges?
8. Amb quin argument de tots els que es comenten en el reportatge estàs més d’acord? (digues l’argument i la persona que el diu). Per què?
9. Respostes aquestes preguntes, posant-vos en el context de tenir nòvio o nòvia, quina de les opcions prendríeu: presentar-los o no presentar-los? Per què?
10. Escriu un article d’opinió sobre una d’aquestes frases:
a. Presentar la parella als pares ha de ser una decisió meditada. No s’ha de tenir gaire pressa per a fer-ho.
b. Em penedeixo d’haver presentat el meu primer nòvio/-a a la família.
c. La casa dels pares no es pot convertir en la casa dels amics dels fills o de les filles.
d. Tractar el primer xicot (o la primera xicota) com un més de casa pot ser contraproduent.
e. Als pares ens costa molt acceptar que els nostres fills es fan grans i que estimen més a altres que a nosaltres. Els adolescents estan escalfant motors en el seu camí cap a la maduresa i necessiten aprendre a gestionar els conflictes emocionals per ser autònoms i independents.
Pels de 3r ESO
Perdoneu el retard!
Aquesta tarda penjo les preguntes del reportatge dels primers nòvios!
SALUT I BONES VACANCES!
Aquesta tarda penjo les preguntes del reportatge dels primers nòvios!
SALUT I BONES VACANCES!
diumenge, 10 d’abril del 2011
U4A La carta i el currículum
Exercici 2. Pàgina 140.
En passat:
“Fa temps, en una carta anterior, lamentàvem haver d’informar-vos que de nou acabàvem de rebre [...], per la qual cosa ens vèiem obligats a rebutjar-la. Com ja us havíem assenyalat altres vegades, les condicions de transport en què fèieu [feu] els enviaments no eren [són] les adients [...]. En l’ocasió precedent us havíem hagut (o vam haver) de retornar [...].
Novament [poc després] vam haver de queixar-nos [...]: us l’havíem fet (o la vam fer) a final de març i la mercaderia havia arribat (o va arribar) a principi de juny [...] que açò va comportar [...]. Les queixes que nosaltres i altres establiments us vam adreçar van ser desateses”.
Amb el tractament de vostè:
“Lamentem haver d’informar-la que de nou [...]. com ja li hem assenyalat altres vegades, les condicions de transport en què fan els enviaments [...]. En l’ocasió precedent li vam haver de retornar [...].
Novament [...] la hi vam fer a final de març [...]. Les queixes que nosaltres i altres establiments li hem adreçat han estat desateses.
Per açò ens dol haver de comunicar-li que no tan sols li retornem íntegrament la remesa, sinó que prescindirem dels seus serveis a partir d’ara.
Annex: Li adjuntem còpia de l’últim albarà perquè el tingui a mà.
Exercici 3. Pàgina 140.
ANÀLISI PRÈVIA DE LA CARTA I DEL CURRÍCULUM
Per a justificar quina és la nostra versió correcta dels documents, analitzarem els errors continguts en els textos signats per Antoni Perarnau.
1) Anàlisi de la carta
a. Errors d’adequació
En l’anunci només demanen un currículum, encara que sovint l’acompanyem amb una carta de presentació per ressaltar certs elements. Però si el sol•licitant viu a la vora de la família, potser hauria estat més efectiva una visita personal (posterior a una trucada telefònica, perquè els podem trobar en un mal moment i la visita es transforma en una molèstia), que no pas una carta, que sempre és més freda.
No respecta algunes convencions de la carta: no hi ha la datació, ni la disposició de les dades del signatari i del destinatari estan invertides.
el registre emprat no és l’adequat perquè, d’una banda, és, en general, massa informal. A més a més, no sempre el manté, ja que la fórmula de comiat és extremament formal (de manual i sense reflexionar si és la més adequada). Per exemple, utilitza mots excessivament col•loquials: rebé, caleró; el castellanisme nana (no admès), que no quadren amb el comiat, que sembla poc sincer.
D’altra banda, el sintagma “estimada família” indueix a error: a part que sembla que es refereixi a la seva família (a la de l’emissor), no quadra amb el tractament de vostès que segueix, que marca distància entre persones poc o no conegudes.
l’emissor no és conscient que pot ser rebutjat per a fer aquesta feina; per això, tampoc és adient el to imperiós i poc elegant que utilitza quan exigeix “Truca’m de seguida”, en què, a més a més, passa a tutejar i del plural de la família al singular.
b. Errors de coherència
d’una banda, tria deficient de la informació pertinent, divisió d’aquesta en massa paràgrafs, informació poc elaborada (algunes idees les podria haver presentat agrupades),...
D’altra banda, hi falten dades (no fa constar el número de mòbil que esmenta), en dóna d’innecessàries o d’inoportunes,... En definitiva, no se cenyeix prou a la petició que fa la família.
Sembla que busca més el seu propi interès (econòmic) que el de la noia (repàs); i utilitza un to massa propagandístic quan es refereix als seus serveis.
pressuposa que la noia és un cas difícil
el currículum dóna una imatge negativa del sol•licitant: exagerat, esverat, egòlatra, interessat (o barrut, fins i tot), que el que vol és guanyar diners, més que oferir un bon servei...
les abreviatures: 2n 5ena i després 3er 1a (recordeu que l’abreviació correcta és el número i l’última lletra del numeral ordinal, i sense punts).
barreja el sistema horari internacional (16h) amb el tradicional (8h).
c. Errors de cohesió
calia mantenir el tractament al llarg de la carta (també error de coherència).
cal que firmi la carta com a Antoni, tal com figura en l’encapçalament.
d. Errors d’estilística i altres
usa expressions poc precises: “donant classes del que sigui...”, on hagués calgut posar, per exemple “impartint (o donant) classes de qualsevol matèria” – tot i que es fa difícil creure en una tal capacitat; també utilitza expressions redundants “suposo que ja es deuen haver adonat”, en lloc de “Ja es deuen haver adonat...” o “Suposo que s’han adonat...”.
les abreviatures correctes de passatge i de post data són ptge. i P.D., respectivament.
el codi postal ha d’anar a l’esquerra del nom de la població.
2) Anàlisi del currículum
a. Errors d’adequació
la família demana el currículum manuscrit i, en canvi, es lliura mecanografiat.
és massa informal
hi manquen dades importants: dates relatives a quan ha fet els cursos, el nombre d’hores d’aquests,...
b. Errors de coherència
informació no pertinent i, àdhuc, impertinent (la descripció que fa d’ell mateix sembla un intent de seducció!); inoportuna (acomiadament de la pizzeria); incorrecta (falta un número en el DNI i no posa tampoc la lletra); imprecisa i enganyosa. I la coordinació de “tinc dues germanes i una gossa” posa al mateix nivell les persones i els animals.
a la carta afirma que “no se’m resisteixen els casos difícils”, per la qual cosa la família podria pensar que té experiència.
l’autor es perd en detalls irrellevants (“vint anys i mig”) o ridículs (15 dies d’alemany)! Això pot fer pensar que és una persona immadura i, per tant, poc recomanable per a la feina.
no divideix la informació en els apartats habituals d’aquest tipus de text.
c. Errors de cohesió
utilitza tres punts de vista diferents: la 1a persona (“Em dic...”); la 3a (“fa alemany”) i en estil impersonal (“estudis de Windows”).
Ambigüitats: “trec a passeja la nostra gossa i també la veïna (una fox terrier)” ... i també la fox terrier de la veïna.
ús forçat o incorrecte de connectors (“Visc a Aiguafreda, però al passatge...”), algun cop revelador de prejudicis (“Sóc moreno, però blau d’ulls”).
d. Errors d’estilística
ús de mots repetits, sovint amb valors diferents, cosa que crea contrarietat en el lector: “ja fa quinze dies que fa alemany” ... que estudia alemany; “té en curs un curs de submarinisme i un altre de fotografia submarina” Realització d’un curs de submarinisme. / Realització d’un curs de fotografia subaquàtica.
e. Errors de presentació
Errors mecanogràfics: després de punt o de coma, cal deixar-hi un espai.
f. Error de correcció
En català correcte, l’abreviatura de número és núm.
En passat:
“Fa temps, en una carta anterior, lamentàvem haver d’informar-vos que de nou acabàvem de rebre [...], per la qual cosa ens vèiem obligats a rebutjar-la. Com ja us havíem assenyalat altres vegades, les condicions de transport en què fèieu [feu] els enviaments no eren [són] les adients [...]. En l’ocasió precedent us havíem hagut (o vam haver) de retornar [...].
Novament [poc després] vam haver de queixar-nos [...]: us l’havíem fet (o la vam fer) a final de març i la mercaderia havia arribat (o va arribar) a principi de juny [...] que açò va comportar [...]. Les queixes que nosaltres i altres establiments us vam adreçar van ser desateses”.
Amb el tractament de vostè:
“Lamentem haver d’informar-la que de nou [...]. com ja li hem assenyalat altres vegades, les condicions de transport en què fan els enviaments [...]. En l’ocasió precedent li vam haver de retornar [...].
Novament [...] la hi vam fer a final de març [...]. Les queixes que nosaltres i altres establiments li hem adreçat han estat desateses.
Per açò ens dol haver de comunicar-li que no tan sols li retornem íntegrament la remesa, sinó que prescindirem dels seus serveis a partir d’ara.
Annex: Li adjuntem còpia de l’últim albarà perquè el tingui a mà.
Exercici 3. Pàgina 140.
ANÀLISI PRÈVIA DE LA CARTA I DEL CURRÍCULUM
Per a justificar quina és la nostra versió correcta dels documents, analitzarem els errors continguts en els textos signats per Antoni Perarnau.
1) Anàlisi de la carta
a. Errors d’adequació
En l’anunci només demanen un currículum, encara que sovint l’acompanyem amb una carta de presentació per ressaltar certs elements. Però si el sol•licitant viu a la vora de la família, potser hauria estat més efectiva una visita personal (posterior a una trucada telefònica, perquè els podem trobar en un mal moment i la visita es transforma en una molèstia), que no pas una carta, que sempre és més freda.
No respecta algunes convencions de la carta: no hi ha la datació, ni la disposició de les dades del signatari i del destinatari estan invertides.
el registre emprat no és l’adequat perquè, d’una banda, és, en general, massa informal. A més a més, no sempre el manté, ja que la fórmula de comiat és extremament formal (de manual i sense reflexionar si és la més adequada). Per exemple, utilitza mots excessivament col•loquials: rebé, caleró; el castellanisme nana (no admès), que no quadren amb el comiat, que sembla poc sincer.
D’altra banda, el sintagma “estimada família” indueix a error: a part que sembla que es refereixi a la seva família (a la de l’emissor), no quadra amb el tractament de vostès que segueix, que marca distància entre persones poc o no conegudes.
l’emissor no és conscient que pot ser rebutjat per a fer aquesta feina; per això, tampoc és adient el to imperiós i poc elegant que utilitza quan exigeix “Truca’m de seguida”, en què, a més a més, passa a tutejar i del plural de la família al singular.
b. Errors de coherència
d’una banda, tria deficient de la informació pertinent, divisió d’aquesta en massa paràgrafs, informació poc elaborada (algunes idees les podria haver presentat agrupades),...
D’altra banda, hi falten dades (no fa constar el número de mòbil que esmenta), en dóna d’innecessàries o d’inoportunes,... En definitiva, no se cenyeix prou a la petició que fa la família.
Sembla que busca més el seu propi interès (econòmic) que el de la noia (repàs); i utilitza un to massa propagandístic quan es refereix als seus serveis.
pressuposa que la noia és un cas difícil
el currículum dóna una imatge negativa del sol•licitant: exagerat, esverat, egòlatra, interessat (o barrut, fins i tot), que el que vol és guanyar diners, més que oferir un bon servei...
les abreviatures: 2n 5ena i després 3er 1a (recordeu que l’abreviació correcta és el número i l’última lletra del numeral ordinal, i sense punts).
barreja el sistema horari internacional (16h) amb el tradicional (8h).
c. Errors de cohesió
calia mantenir el tractament al llarg de la carta (també error de coherència).
cal que firmi la carta com a Antoni, tal com figura en l’encapçalament.
d. Errors d’estilística i altres
usa expressions poc precises: “donant classes del que sigui...”, on hagués calgut posar, per exemple “impartint (o donant) classes de qualsevol matèria” – tot i que es fa difícil creure en una tal capacitat; també utilitza expressions redundants “suposo que ja es deuen haver adonat”, en lloc de “Ja es deuen haver adonat...” o “Suposo que s’han adonat...”.
les abreviatures correctes de passatge i de post data són ptge. i P.D., respectivament.
el codi postal ha d’anar a l’esquerra del nom de la població.
2) Anàlisi del currículum
a. Errors d’adequació
la família demana el currículum manuscrit i, en canvi, es lliura mecanografiat.
és massa informal
hi manquen dades importants: dates relatives a quan ha fet els cursos, el nombre d’hores d’aquests,...
b. Errors de coherència
informació no pertinent i, àdhuc, impertinent (la descripció que fa d’ell mateix sembla un intent de seducció!); inoportuna (acomiadament de la pizzeria); incorrecta (falta un número en el DNI i no posa tampoc la lletra); imprecisa i enganyosa. I la coordinació de “tinc dues germanes i una gossa” posa al mateix nivell les persones i els animals.
a la carta afirma que “no se’m resisteixen els casos difícils”, per la qual cosa la família podria pensar que té experiència.
l’autor es perd en detalls irrellevants (“vint anys i mig”) o ridículs (15 dies d’alemany)! Això pot fer pensar que és una persona immadura i, per tant, poc recomanable per a la feina.
no divideix la informació en els apartats habituals d’aquest tipus de text.
c. Errors de cohesió
utilitza tres punts de vista diferents: la 1a persona (“Em dic...”); la 3a (“fa alemany”) i en estil impersonal (“estudis de Windows”).
Ambigüitats: “trec a passeja la nostra gossa i també la veïna (una fox terrier)” ... i també la fox terrier de la veïna.
ús forçat o incorrecte de connectors (“Visc a Aiguafreda, però al passatge...”), algun cop revelador de prejudicis (“Sóc moreno, però blau d’ulls”).
d. Errors d’estilística
ús de mots repetits, sovint amb valors diferents, cosa que crea contrarietat en el lector: “ja fa quinze dies que fa alemany” ... que estudia alemany; “té en curs un curs de submarinisme i un altre de fotografia submarina” Realització d’un curs de submarinisme. / Realització d’un curs de fotografia subaquàtica.
e. Errors de presentació
Errors mecanogràfics: després de punt o de coma, cal deixar-hi un espai.
f. Error de correcció
En català correcte, l’abreviatura de número és núm.
dijous, 7 d’abril del 2011
LA CRÒNICA de "El Periódico de Catalunya"
FEBRE ALTA AMB BIEBER
L'espectacle va incloure un homenatge a Michael Jackson amb 'Wanna be startin' something'
El cantant va entusiasmar els seus fans amb un xou dinàmic però poc innovador al Sant Jordi
Dijous, 7 de abril del 2011 JORDI BIANCIOTTO BARCELONA
Justin Bieber pot ser un ídol 2.0, però la seva proposta musical, la seva noció d'espectacle i les reaccions que desperta en els seus fans segueixen sent genuïnament 1.0. Passions desbocades a la manera antiga, ahir a la nit al Palau Sant Jordi. Udols que donaven senyal a l'escala Richter, cares amb cors pintats i milers de promeses d'amor etern. Un repertori de pop bubblegum manejable, amb una mica de gimnàstica r&b i algunes balades. I un ídol sobrevingut, a mig fer, amb una falta de cocció que és, segurament, el ganxo més irresistible per a les seves admiradores.
Sí, en femení: des dels llunyans xous de Backstreet Boys no es veia un quòrum de gènere tan rotund. Nenes de totes les mides i un bon nombre de mares (els pares es van decantar pel Barça). Un públic que, com un sol home, perdó, una sola fan, va elevar a les altures la tornada de Love me, la primera cançó (prestada, per cert, de Lovefool, de The Cardigans).
XOU AMB COR
Bieber és, amb 17 anys, naturalment nouvingut en els muntatges pop, i el desplegament escènic va ser discret. No hi havia ni passarel·la, sempre tan útil perquè l'ídol passegi estrenyent mans de fans mentre canta «sempre us estimaré». Però aquesta funció va correspondre a una petita estructura metàl·lica amb forma de cor amb què Bieber, proveït d'una guitarra acústica, va sobrevolar la pista del Sant Jordi cantant Never let you go.
D'acord, demanar-li a la criatura una demostració de carisma seria excessiu. ¿Com cantaven i es movien, als 17 anys, les actuals estrelles consagrades del pop? Bieber ha vist molts vídeos de Michael Jackson (eren seves totes les cançons que van sonar abans de l'actuació com a música ambiental) i els ingredients del xou; ballarins, escenes dinàmiques, tracte amb el públic, van remetre a Madonna, Backstreet Boys, Britney Spears...
Va plantejar poques aportacions pròpies, però va ser àgil i va tenir pocs moments morts, que ja és molt. El centre era Bieber, i va primar el factor emotiu sobre el muntatge. Hi va haver ovacionats muntatges de vídeos casolans de l'estrella, i cançons com One less lonely girl, Somebody to love i Never say never es van succeir com tràilers de comèdies musicals lleugeres, sense avorrir ni embafar.
A la dialèctica justiniana li anirien bé algunes classes de reforç: no va sortir dels universals «veig noies boniques per aquí» i «sou les millors fans del món» (frase que, juren alguns, també va dir a Madrid, síl·laba per síl·laba). Però, en fi, l'espumós i, gairebé sempre, efímer món de l'ídol teeenager és així.
Després d'una balada èpica, That should be me, Bieber va homenatjar Michael Jackson amb Wanna be startin' something (i passos de ball moonwalk), que va fondre amb un fragment de Walk this way, d'Aerosmith. D'aquí, a les últimes salves de la nit, Down to earth i Baby. Aquesta la va cantar amb una samarreta del Barça posada en què al dorsal es llegia «Justin». Piqué acabava de marcar el tercer. Final triomfal.
Fotogaleria d'aquesta informació a
http://epreader.elperiodico.cat
L'espectacle va incloure un homenatge a Michael Jackson amb 'Wanna be startin' something'
El cantant va entusiasmar els seus fans amb un xou dinàmic però poc innovador al Sant Jordi
Dijous, 7 de abril del 2011 JORDI BIANCIOTTO BARCELONA
Justin Bieber pot ser un ídol 2.0, però la seva proposta musical, la seva noció d'espectacle i les reaccions que desperta en els seus fans segueixen sent genuïnament 1.0. Passions desbocades a la manera antiga, ahir a la nit al Palau Sant Jordi. Udols que donaven senyal a l'escala Richter, cares amb cors pintats i milers de promeses d'amor etern. Un repertori de pop bubblegum manejable, amb una mica de gimnàstica r&b i algunes balades. I un ídol sobrevingut, a mig fer, amb una falta de cocció que és, segurament, el ganxo més irresistible per a les seves admiradores.
Sí, en femení: des dels llunyans xous de Backstreet Boys no es veia un quòrum de gènere tan rotund. Nenes de totes les mides i un bon nombre de mares (els pares es van decantar pel Barça). Un públic que, com un sol home, perdó, una sola fan, va elevar a les altures la tornada de Love me, la primera cançó (prestada, per cert, de Lovefool, de The Cardigans).
XOU AMB COR
Bieber és, amb 17 anys, naturalment nouvingut en els muntatges pop, i el desplegament escènic va ser discret. No hi havia ni passarel·la, sempre tan útil perquè l'ídol passegi estrenyent mans de fans mentre canta «sempre us estimaré». Però aquesta funció va correspondre a una petita estructura metàl·lica amb forma de cor amb què Bieber, proveït d'una guitarra acústica, va sobrevolar la pista del Sant Jordi cantant Never let you go.
D'acord, demanar-li a la criatura una demostració de carisma seria excessiu. ¿Com cantaven i es movien, als 17 anys, les actuals estrelles consagrades del pop? Bieber ha vist molts vídeos de Michael Jackson (eren seves totes les cançons que van sonar abans de l'actuació com a música ambiental) i els ingredients del xou; ballarins, escenes dinàmiques, tracte amb el públic, van remetre a Madonna, Backstreet Boys, Britney Spears...
Va plantejar poques aportacions pròpies, però va ser àgil i va tenir pocs moments morts, que ja és molt. El centre era Bieber, i va primar el factor emotiu sobre el muntatge. Hi va haver ovacionats muntatges de vídeos casolans de l'estrella, i cançons com One less lonely girl, Somebody to love i Never say never es van succeir com tràilers de comèdies musicals lleugeres, sense avorrir ni embafar.
A la dialèctica justiniana li anirien bé algunes classes de reforç: no va sortir dels universals «veig noies boniques per aquí» i «sou les millors fans del món» (frase que, juren alguns, també va dir a Madrid, síl·laba per síl·laba). Però, en fi, l'espumós i, gairebé sempre, efímer món de l'ídol teeenager és així.
Després d'una balada èpica, That should be me, Bieber va homenatjar Michael Jackson amb Wanna be startin' something (i passos de ball moonwalk), que va fondre amb un fragment de Walk this way, d'Aerosmith. D'aquí, a les últimes salves de la nit, Down to earth i Baby. Aquesta la va cantar amb una samarreta del Barça posada en què al dorsal es llegia «Justin». Piqué acabava de marcar el tercer. Final triomfal.
Fotogaleria d'aquesta informació a
http://epreader.elperiodico.cat
DEBUT A BCN DEL NOU ÍDOL POP. LES REACCIONS
El xou de les fansCanals com Twitter van reflectir l'excitació al voltant del muntatge de l''ídol 2.0'
Les escenes desenfrenades ja es vivien hores abans
Dijous, 7 de abril del 2011 M. CERVERA /J. M. FREIRE "El Periódico"
«Algunes ja comencen a desmaiar-se i el concert encara no ha començat», deia un tweet de La_Kel una hora abans de l'esperat assalt de Justin a l'escenari. Com a fenomen teen 2.0 que és, la seva explosió en directe es va reflectir en canals com Twitter, tot i que l'autèntica allau de comentaris arribarà després de l'espectacle; durant el concert, millor concentrar-se a no perdre's res. Si l'artista va ser ahir trending topic a Espanya, va ser gràcies a la seva mala educació davant els mitjans, criticada per tots.
Però el que La_Kel explicava era cert: una hora abans del directe ja es vivien escenes de passió i tremolors. I fins i tot dues hores abans, quan el Sant Jordi ni tan sols havia obert, les beliebers exhalaven xiscles de passió, com si a còpia d'invocar-lo i cridar el noi hagués de sortir a saludar-les.
Els aguts crits que deixaven anar quan sentien, sense veure res, la prova de so, creaven un efecte crida que obeïen altres espectadores. ¿Però no venien aviat per ocupar un bon lloc? «He sortit de la cua per si surt. La meva mare i la meva tieta em guarden el lloc», diu una noia de 14 anys. «No volien venir, però si no arriben a fer-ho no els parlo en tota la vida».
La Tania, de 13 anys, està excitadíssima davant el seu primer concert. La tieta, no tant. «Una vegada que vinc al Sant Jordi, almenys la nena podia haver escollit un concert de Chayanne», es lamenta resignada, com la majoria de familiars que acompanyen els fans.
Quatre nenes de 14 anys de Puigcerdà han vingut després de convèncer el pare d'una d'elles. L'home ja hi té experiència, perquè el de Bieber és el tercer concert per a la seva filla, que ja va vibrar amb Maná i María Isabel.
Pintades i arreglades
Tots els que estan a prop de l'entrada han passat la nit (una o més) a prop del Sant Jordi. No poden esperar més. Alguna ha agafat una insolació. El sol ha estat el pitjor, especialment avui. Els pares que els han servit l'avituallament aquests dies els donen aigua perquè es remullin. «Però, ¿i la colònia? No es notarà si em tiro aigua», diu una noia preocupada per l'olor. No és l'única. Moltes de les destinades a ocupar les primeres files s'han pintat i arreglat.
Amb l'arribada de l'astre a l'escenari, algunes s'encarreguen de descriure incidències. BettyMorales8 escriu a Twitter: «Justin Bieber gairebé es mata pujant les escales, i causa el suïcidi de la meitat de nenes que hi ha aquí». Per la seva part, Raquel_Esp té la seva queixa particular. «¿Per què Justin Bieber acaba de tirar una tovallola al públic en el seu concert de Barcelona i ahir a Madrid no va fer res?».
Les fans que es van quedar sense tovallola haurien desembutxacat la paga d'una vida per aconseguir-ne uns filets. A part d'un xou, les fans de Bieber són negoci. Abans d'entrar, una noia s'havia gastat 28 euros en tres polseres elàstiques de plàstic i un llapis de llum per encendre'l en les cançons romàntiques. I un copdins, la seva tia li ha comprat la samarreta oficial.
El xou de les fansCanals com Twitter van reflectir l'excitació al voltant del muntatge de l''ídol 2.0'
Les escenes desenfrenades ja es vivien hores abans
Dijous, 7 de abril del 2011 M. CERVERA /J. M. FREIRE "El Periódico"
«Algunes ja comencen a desmaiar-se i el concert encara no ha començat», deia un tweet de La_Kel una hora abans de l'esperat assalt de Justin a l'escenari. Com a fenomen teen 2.0 que és, la seva explosió en directe es va reflectir en canals com Twitter, tot i que l'autèntica allau de comentaris arribarà després de l'espectacle; durant el concert, millor concentrar-se a no perdre's res. Si l'artista va ser ahir trending topic a Espanya, va ser gràcies a la seva mala educació davant els mitjans, criticada per tots.
Però el que La_Kel explicava era cert: una hora abans del directe ja es vivien escenes de passió i tremolors. I fins i tot dues hores abans, quan el Sant Jordi ni tan sols havia obert, les beliebers exhalaven xiscles de passió, com si a còpia d'invocar-lo i cridar el noi hagués de sortir a saludar-les.
Els aguts crits que deixaven anar quan sentien, sense veure res, la prova de so, creaven un efecte crida que obeïen altres espectadores. ¿Però no venien aviat per ocupar un bon lloc? «He sortit de la cua per si surt. La meva mare i la meva tieta em guarden el lloc», diu una noia de 14 anys. «No volien venir, però si no arriben a fer-ho no els parlo en tota la vida».
La Tania, de 13 anys, està excitadíssima davant el seu primer concert. La tieta, no tant. «Una vegada que vinc al Sant Jordi, almenys la nena podia haver escollit un concert de Chayanne», es lamenta resignada, com la majoria de familiars que acompanyen els fans.
Quatre nenes de 14 anys de Puigcerdà han vingut després de convèncer el pare d'una d'elles. L'home ja hi té experiència, perquè el de Bieber és el tercer concert per a la seva filla, que ja va vibrar amb Maná i María Isabel.
Pintades i arreglades
Tots els que estan a prop de l'entrada han passat la nit (una o més) a prop del Sant Jordi. No poden esperar més. Alguna ha agafat una insolació. El sol ha estat el pitjor, especialment avui. Els pares que els han servit l'avituallament aquests dies els donen aigua perquè es remullin. «Però, ¿i la colònia? No es notarà si em tiro aigua», diu una noia preocupada per l'olor. No és l'única. Moltes de les destinades a ocupar les primeres files s'han pintat i arreglat.
Amb l'arribada de l'astre a l'escenari, algunes s'encarreguen de descriure incidències. BettyMorales8 escriu a Twitter: «Justin Bieber gairebé es mata pujant les escales, i causa el suïcidi de la meitat de nenes que hi ha aquí». Per la seva part, Raquel_Esp té la seva queixa particular. «¿Per què Justin Bieber acaba de tirar una tovallola al públic en el seu concert de Barcelona i ahir a Madrid no va fer res?».
Les fans que es van quedar sense tovallola haurien desembutxacat la paga d'una vida per aconseguir-ne uns filets. A part d'un xou, les fans de Bieber són negoci. Abans d'entrar, una noia s'havia gastat 28 euros en tres polseres elàstiques de plàstic i un llapis de llum per encendre'l en les cançons romàntiques. I un copdins, la seva tia li ha comprat la samarreta oficial.
L'ídol adolescent del moment entreté 18.000 fans
Hola, xiquetes beliebers
Aquí teniu la crònica del concert que ha publicat el diari ARA (7 d'abril), perquè la tingueu de referència.
Fins la setmana que ve!
L'ídol adolescent del moment entreté 18.000 fans
Aquí teniu la crònica del concert que ha publicat el diari ARA (7 d'abril), perquè la tingueu de referència.
Fins la setmana que ve!
L'ídol adolescent del moment entreté 18.000 fans
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
