4B. Els trets del text (4-6)

4. Pronominalització (o no) de les subordinades substantives
a. No pensen mai en els que la ballen magra.
Oració subordinada substantiva de relatiu (CRV de pensen).
No hi pensen mai
b. Has vist què ens han dit?
Oració subordinada substantiva interrogativa (CD d’ has vist)
Ho has vist?
c. Ens ha comentat que avui ella no hi era.
Oració subordinada substantiva completiva (CD d’ ha comentat)
Ens ho ha comentat.
d. No hem oblidat els qui ens han ensenyat tant.
Oració subordinada substantiva de relatiu (CD d’ hem oblidat).
No els hem oblidat
e. Mai no sabràs de quin peu calça.
Oració subordinada substantiva interrogativa (CD de sabràs)
Mai no ho sabràs.
f. Es van oblidar de donar-li les gràcies.
Oració subordinada substantiva d’infinitiu (CRV de van oblidar)
Se’n van oblidar
g. Us faria il•lusió venir al teatre amb nosaltres?
Oració subordinada substantiva d’infinitiu (Subj de faria)
(Ø) Us faria il•lusió [el subjecte gairebé mai es pot pronominalitzar]
h. Encara no hem entès què ens ha dit.
Oració subordinada substantiva interrogativa (CD de hem entès)
Encara no ho hem entès
i. Ella és qui millor ho sap.
Oració subordinada substantiva de relatiu (Atr)
Ella ho és
j. Es queixava que on li ho haguessin advertit.
Oració subordinada substantiva completiva (CRV de es queixava)
Se’n queixava.

5. El mateix.
a. M’espanta conèixer tants detalls dels fets
Oració subordinada substantiva d’infinitiu (Subj d’ espanta)
[Ø] M’espanta
b. No era segur que fos reelegida
Oració subordinada substantiva completiva (Subj d’ era)
(Ø) No era segur
c. La Mercè és qui millor escriu
Oració subordinada substantiva de relatiu (Atr d’ és)
La Mercè ho és.
d. Li sap molt greu que no vingueu
Oració subordinada substantiva completiva (Subj de sap)
(Ø) Li sap molt greu
e. No estava gens contenta del que havíeu fet
Oració subordinada substantiva completiva (CRV d’ estava)
No n’estava gens contenta

f. No us adonàveu que jugàveu amb foc
Oració subordinada substantiva completiva (CRV d’adonàveu)
No un n’adonàveu
g. Estan cansats que tothom els maltracti
Oració subordinada substantiva completiva (CRV d’ estan)
N’estan cansats
h. No valia la pena d’encaparrar-s’hi tant
Oració subordinada substantiva d’infinitiu (Subj de valia)
(Ø) No valia la pena
i. La Meritxell diu que no hi està pas d’acord
Oració subordinada substantiva completiva (CD de diu)
La Meritxell ho diu
j. Es diu que hi haurà moltes corredisses
Oració subordinada substantiva completiva (Subjecte de es diu)
(Ø) Es diu
k. Vam quedar que tronaríem a parlar-ne.
Oració subordinada substantiva completiva (CRV de vam quedar)
Vam quedar-hi o Hi vam quedar

6. “Lo” incorrecte
a. Hem fet el que calia / Hem fet allò que calia.
b. Allò / (El que és) més sorprenent és que ningú no se’n va adonar.
c. A la millor et tornen els diners / Potser et tornaran els diners.
d. No pateixis. Això rai.
e. El que / Allò que més molesta de la qüestió és que les obres han sortit més cares i més mal fetes que mai.
f. Si has d’agafar el tren de ¾ de 10, ja cal que surtis ara mateix;
si no, el perdràs / altrament, el perdràs / en cas contrari, el perdràs.
g. Xerrava amb tothom i esclafia a riure per no res de tan contenta com estava.
h. Tu treballa en això; de la resta, ja ens n’encarregarem nosaltres.
(de les altres coses, ja...)
i. Et prego que ho facis tan bé com sàpigues.
j. No saps prou com n’és de garrepa, aquest home.
k. Cal respectar el que ha decidit per la Junta / les decisions de la Junta / allò decidit per la Junta / allò que ha decidit la Junta.
l. Convindria que fossis aquí com més aviat millor /al més aviat possible.
m. Els veïns ens explicaran el (allò) que ha ocorregut.
n. Hi havia pocs pacients a la sala: com a màxim, mitja dotzena.
(a tot estirar, mitja dotzena / pel cap alt, mitja dotzena).
o. Jo acabaré aquesta part: la resta ja la faràs tu / les altres (la resta de) coses ja les faràs tu.
p. Això és de les coses més baratetes que es troben al mercat.
q. No es va preocupar gens ni mica per complimentar-nos.
r. Ja veuràs que aquí tothom va a la seva.