Solucionari comparatiu (TEIDE)

3C. PAS I REPÀS. Pàgina 110.

TITO A L’ESPAI

1. LÈXIC
 ignomínia
 incommensurable
 liberalisme
 malversar
 del Tercer Món
 Quart Món
 consentit
 usurpador

2. CE
a. RESUM dels 4 paràgrafs
1r: es presenta el vol especial de Tito com un acte indigne que no hauria d’estar permès en el context del nostre planeta, amb profundes desigualtats econòmiques. Per extensió, es critica també l’acumulació de capital i l’especulació per part d’una minoria poderosa.
2n: es critica la passivitat o complicitat de la majoria de les persones davant aquestes situacions d’injustícia flagrant i les greus conseqüències que el neocapitalisme vigent té sobre el Tercer Món.
3r: es reprèn l’anècdota inicial i s’eixampla l’abast de la crítica a altres sectors que també fan ostentació de la seva riquesa. Es considera que els mass media, entre d’altres, els fan el joc.
4t: encara que públicament no es coneguin gaire, existeixen moltes persones que treballen per una situació més justa.

b. TESI: cal eradicar (acabar amb) les actuals grans diferències econòmiques existents al planeta i combatre l’enriquiment dels uns a costa dels altres (i així eliminar també moltes altres injustícies que impedeixen una vida digna al 80% dels habitants del planeta).
ARGUMENTS: veure més avall.
ORGANITZACIÓ: íd.
CONTRAARGUMENTS: íd.

c. SECTORS DE POBLACIÓ;
QUI?:
20% de la població del món
 grup R (rics): Tito (representant) i “milers d’altres propietaris de bancs i d’empreses multinacionals”.
 grup C (còmplices de R): “tanta gent, mitjans de comunicació inclosos”.
 grup S (solidaris amb P): l’autora de l’article, Rosa Regàs (representant) i “molta gent anònima”.

80% de la població del món
[ P (pobres): són els que reben les actituds i fets dels tres grups anteriors.]


QUÈ FAN (citacions del text)?
 grup R (rics): 1 inverteixen per “disposar de moltes més riqueses i més poder” (lín. 9-11); 2 intervenen en el comerç d’armes (“... per exèrcits les armes dels quals molt probablement procedeixen dels multimilionaris que han d’anar a l’espai per tenir noves experiències.” (lín. 31-34)); 3 “Exhibeixen la riquesa, la malversen per tal d’aconseguir un plaer gratuït, viuen al marge de tota realitat que no sigui la seva i no fan més que desnivellar la balança i ensorrar el plat del Tercer i Quart món fins a fondàries mai imaginades abans” (lín. 65-74); 4 són “usurpadors” de “riqueses naturals” (lín. 85-86).

 grup C (còmplices de R): “bada i s’admira davant d’un caprici d’un nen consentit” (lín. 76-78).

 grup S (solidaris amb P): “gent que protesti contra els mitjans que els països rics utilitzen...” (lín. 41-42).

QUÈ PENSEN (citacions del text)?

 grup R (rics): consideren que “el liberalisme econòmic i la tan anomenada globalització és defensable amb totes les conseqüències” (lín. 43-45).
 grup C (còmplices de R): no s’explicita
 grup S (solidaris amb P): no consideren el liberalisme i la globalització com a “l’única forma de progrés per a la humanitat” (lín. 46).

POSICIONAMENT DE L’AUTORA
Rosa Regàs se situa dins del grup S.

GRUP QUE ELLA CRITICA AMB DURESA
Sobretot, l’autora critica el grup R, però també fa un incís important i punyent al grup C, en el qual la majoria de nosaltres està inclòs (“tanta gent bada i s’admira davant d’un caprici de nen consentit”, lín. 76-78).

d. EMISSOR i RECEPTOR
En el text apareix un emissor-argumentador (Regàs), però no hi apareixen referències exclusives al receptor. El destinatari principal correspondria a qualsevol dels tres sectors del Primer Món, però sobretot als del grup C, format per gent amb graus d’alienació diversos, a qui l’autora vol convèncer (amb uns arguments que també permetran a les persones del grup S de reforçar les seves conviccions). Però, com ja hem dit, l’autora no es dirigeix al receptor directament (amb formes de 2a persona: tu o vosaltres). Ara bé, podríem interpretar que el destinatari queda inclòs en les formes verbals de la 1a persona del plural.
En efecte, en el text observem un curiós balanceig entre singular i plural en l’ús de la primera persona: l’autora comença el text amb un atac en primera persona contra l’actitud de Tito (“em sembla una ignomínia”, “és clar que en cara em sembla més vergonyós...”), mantenint una actitud de desafiament entre la seva ideologia i la que atribueix al protagonista, a Tito (i al conjunt del grup R, per extensió), amb els quals fingeix una discussió a través d’unes interrogacions retòriques i altres marques orals que suggereixen un duel cara a cara. Per exemple: “De veritat que no ho veig. Sí, ja sé que...”, lín. 23-24 (remarquem la col•loquialitat d’aquesta seqüència). En aquest debat, el grup S, on es col•loca l’autora, juga amb desavantatge perquè el grup R compta amb la complicitat de la gran massa amorfa de C, que potser no ha reflexionat o no ha pensat prou sobre la qüestió i que, segurament de manera inconscient, fa el joc als poderosos.
Per tant, per tal d’aconseguir convèncer els que serien els veritables destinataris de l’article, l’articulista, en el segon paràgraf, aposta per camuflar la seva personalitat dins la primera persona del plural (“considerem”, “ens sembla”), simulant que ella, com C, també ha estat induïda a error. Amb aquesta fingida autocrítica busca un acostament afectiu/efectiu cap a aquest tipus de lector, respecte del qual no pretén ser impositiva o autoritària, sinó amable i humil (intenta persuadir-lo). Cal dir, però, que, tot i això, aquesta estratègia no la podrà mantenir en l’oració final del segon paràgraf (“se’ls ha negat (a ells/es) el dret de guanyar-se la dignitat”), ja que si digués els hem negat fóra potser una assumpció massa negativa pel caràcter de l’escriptora. És a dir que si, malgrat el risc d’ambigüitat, l’autora pot adoptar en alguns casos la primera persona del plural és segurament perquè la seva postura ja ha quedat inequívocament assentada al començament de l’escrit i quedarà reblada en cloure’l.
Per acabar, cal fer notar que l’ús de la primera persona del plural en el quart i darrer paràgraf (“sabem”, “nostre”, “perdrem”) té un valor del tot diferent del que tenia en el segon, ja que ara el morfema insereix el jo de l’autora dins S, de manera que s’ha fet lliscar subtilment el valor semàntic de la primera persona del plural, la qual denota que el grup C ha passat a designar el grup S, com portant aquell grup a les posicions ideològiques d’aquest, una estratègia argumentativa que prefigura l’adopció per part de C dels valors positius de S. Aquesta “transposició” (transportar un altre posicionament) es deu a no voler allunyar-se descaradament dels seus lectors no conscienciats, ja que són els destinataris principals del text; són, per tant, els que vol adherir a la seva causa, els que vol persuadir o convèncer. Això queda palès amb l’estructura concessiva que dóna al text (“Encara que [tots] considerem/acceptem X, hi ha més motius per considerar Y”),, la qual cosa lligar perfectament amb la voluntat de l’autora de mostrar-se amb una imatge dialogant, evitant de presentar-se com una persona conscienciada sense escletxes, caràcter que facilita al lector el seu propi procés de presa de consciència i l’acostament a les posicions d’ella i, en definitiva, a la causa del grup P.

e. TO:
 indignat: d’aquí la presència de mots com “ignomínia”, la repetició d’adjectius com “vergonyós...”, etc.
 crític: tot l’article és una crítica a les conseqüències del liberalisme econòmic i la globalització.
 humorístic i irònic: “els senyor Dennis Tito”, “aquest Tito”, “per tenir noves experiències”, etc.