dimarts, 20 de desembre de 2011

dimecres, 7 de setembre de 2011

Això és comunicació?

Jesús Tuson: "Amb la llengua planifiques, sense ets un ximpanzé"

A continuació, si cliqueu a l'enllaç, podreu llegir l'entrevista sencera que va publicar el diari ARA al professor Tuson, entrevistat per la periodista Elisenda Roca.

Jesús Tuson: "Amb la llengua planifiques, sense ets un ximpanzé"

IES CASTELLBISBAL

dimecres, 11 de maig de 2011

La dificultat de l'exercici 7

Si un so sonor passa a ser sord --> ENSORDIMENT.
Si un so mut, passa a sonar --> SENSIBILITZACIÓ.
Si un so deixa de pronunciar-se --> EMMUDIMENT
Si un so sord, passa a sonor --> SONORITZACIÓ

L'exercici 3

A) FALS. Aquesta -t no se sonortiza. Continua essent sorda. Però sí que es produeix la SENSIBILITZACIÓ (deixa de ser muda i la sentim -es fa sensible a l'oïda).
B) FALS. Aquesta -r només deixa d'emmudir-se quan la segueix un pronom feble.
C) FALS. La "ss" és un dígraf: un sol so per a dues lletres).

E) FALS. No sonen igual perquè el so de la "n" de tanc es velaritza.
F) FALS. Des del moment que en a, i, o, hi identifiquem un significat, deixen de ser fonemes; i passen a ser morfemes.
G) FALS. La majoria d'elisions no s'indiquen gràficament (vegeu la pàgina 238).

Les afirmacions de D i de H són certes.

El sufix -essa

D'una banda, el sufix -essa serveix per a formar femenins;
en canvi, -esa s'afegeix a adjectius per a formar noms abstractes:
--> agut --> agudesa
--> dur --> duresa
--> vell --> vellesa,...

De l'altra, els mots marquesa i princesa es pronuncien amb [z] (essa sonora).
I no acaben amb -essa perquè no es formen afegint aquest sufix al seu masculí.
--> marquès --> marquesa i no *marquesessa
--> príncep --> princesa i no *princepessa.

dijous, 5 de maig de 2011

L'examen de dilluns 9

Hola nois i noies,

com us he assegurat, us penjo les indicacions sobre com serà l'examen de dilluns.
Majoritàriament, es tracta d'un examen de COMPRENSIÓ LECTORA(el que passa és que és un text un pèl complicat, ho admeto; bé, no és que sigui complicat, si no que cal llegir-lo amb tranquil·litat per tal d'entendre'l bé). Per tant, les respostes a les preguntes que haureu de resoldre seran dins del text. Tanmateix, alguna d'aquestes preguntes versen sobre complements verbals i pronominalitzacions.

També haureu de determinar el TEMA del text, dir de quin gènere és (per tant, podeu repassar el quadre de gèneres que teniu a les pàgines 41 i 42), trobar una expressió SINÒNIMA i una altra pregunta sobre USOS LINGÜÍSTICS.

En total, l'examen consta de 7 preguntes per un total de 6 punts.

CAL QUE ARRIBEU PUNTUALS!, ja que, si bé les preguntes de l'examen no són gaire difícils, el text sí que té certa dificultat de comprensió i NOMÉS TENIM UNA HORA.

Apa, ja està tot dit.
Salut i bon cap de setmana a TOTHOM

dimecres, 27 d’abril de 2011

...tots els deures faig! (2n de Batxillerat)

Exercici obligatori:

En primer lloc i abans de voler contestar cap pregunta de les que trobaràs a continuació, mireu-vos els següents vídeos:

1r: el tràiler de promoció de la pel·lícula basada en la novel·la de George Orwell, titulada 1984, i que presenta el tema del Gran Germà.




2n: un espot publicitari basat en el tràiler i la pel·lícula de què parlem de la marca Apple, Macintonsh



Un cop visionats, llegeix l'apartat 4D del llibre (pàgina 160 i ss.).
I, tan bon punt acabis de veure el vídeo, aprofitant l'impacte de la primera impressió, respon les preguntes a, b i c de la pàgina 160.

Després, fes l'exercici 2 de la pàgina 164; i fixa't, tornant a veure l'espot si cal, en el quadre analític de la pàgina 165.

ESPERO QUE DISFRUTEU TAN COM JO!!!
Fins dilluns!

I pel maig... (2n de Batxillerat)

EXERCICI VOLUNTARI, però que no deixa de ser interessant: exercici 14 de la pàgina 158-159.


Per fer un bon comentari de text, hem de tenir en compte els següents apartats:

1. COHERÈNCIA
En primer lloc, cal que iniciem el comentari amb un breu resum del text o textos que hem de comentar, destacant-ne el tema principal (que serà l'eix del text a partir del qual es poden obrir temes secundaris). Sovint, podrem relacionar aquest tema amb el títol del text (demostrarà que hem entès el missatge).
En segon lloc, haurem d'analitzar l'estructura del text (com estan presentades les idees i en quin ordre; per resumir, si el text presenta l'estructura tradicional de presentació del tema, anàlisi o argumentació d'aquest i conclusió, per exemple).

2. ADEQUACIÓ
En aquest apartat, haurem de comentar a) la tipologia textual i la finalitat amb la qual està escrit el text, b) el canal, c) el tipus de comunicació que s'estableix entre l'emissor i el receptor (si hi ha diverses veus del discurs, si es parla directament al lector, si és un autor real o model que es diregeix a un lector real o model...), d) si hi ha algun tipus de variació lingüística digna de ser comentada (diacrònica -de cronos, temps; diatòpica -de topos, lloc; diafàsica -de fase; o diastràtica -d'estrats socials); e) el grau de formalitat; etc.

3. COHESIÓ
En aquest apartat, caldrà comentar com es connecten, d'una banda, les diverses idees que apareixen en el discurs i, de l'altra, quina és la connexió entre els paràgrafs; és a dir, com aconsegueix l'escriptor o escriptora del text que el seu text quedi ben cohesionat (rodó, si fem servir un llenguatge més col·loquial).
A més a més, serà molt útil si aconseguim veure l'ús dels sinònims i/o antònims o d'hiperònims o hipònims per a evitar repeticions; els recursos emfasitzadors, la ironia,...

4.VALORACIÓ PERSONAL
I, per tancar el comentari, és necessari que fem una valoració del que es diu en el text, on serà important l'aportació pròpia que hi puguem fer, relacionant-la, evidentment, amb la que es diu en el text.

dimarts, 26 d’abril de 2011

Hi ha 108 síl·labes

Heu de comptar també els monosíl·labs i tenir en compte que "d'a-hir" es compta com a dues síl·labes.

"La no-tí-ci-a més in-te-res-sant de la sec-ci-ó in-ter-na-ci-o-nal de tots els di-a-ris i pu-bli-ca-ci-ons set-ma-nals, in-clo-ent els d'a-hir, és, se-gons el qües-ti-o-na-ri re-a-lit-zat en la po-bla-ci-ó, que la in-ves-ti-ga-ci-ó ci-en-tí-fi-ca i tec-no-lò-gi-ca se-ri-en les pos-si-bles so-lu-ci-ons a qual-se-vol cri-si e-xis-ten-ci-al i e-co-nò-mi-ca".

diumenge, 17 d’abril de 2011

PREGUNTES primer nòvio

A sota, teniu les preguntes que heu de respondre durant aquestes vacancetes de Setmana Santa. Responeu-les bé, amb seguretat i precisió. Bona feina i endavant!

1. Qui firma el reportatge?
2. Apunta el nom de totes les persones reals que expliquen el seu exemple?
3. Anota el nom de les persones expertes en el tema del reportatge que hi diuen també la seva opinió?
4. Copia totes les frases que la periodista escriu exactament igual com la noia de Mallorca i el noi de la comarca del Ripollès les hi van dir.
5. Quins dels protagonistes d’aquest reportatge considera que els nòvios (o nòvies) són família?
6. Qui considera que els nòvios i les nòvies no són família?
7. En resum, quins són els riscos de presentar el primer nòvio (o la primera nòvia) a la família? I quins són els avantatges?
8. Amb quin argument de tots els que es comenten en el reportatge estàs més d’acord? (digues l’argument i la persona que el diu). Per què?
9. Respostes aquestes preguntes, posant-vos en el context de tenir nòvio o nòvia, quina de les opcions prendríeu: presentar-los o no presentar-los? Per què?
10. Escriu un article d’opinió sobre una d’aquestes frases:
a. Presentar la parella als pares ha de ser una decisió meditada. No s’ha de tenir gaire pressa per a fer-ho.
b. Em penedeixo d’haver presentat el meu primer nòvio/-a a la família.
c. La casa dels pares no es pot convertir en la casa dels amics dels fills o de les filles.
d. Tractar el primer xicot (o la primera xicota) com un més de casa pot ser contraproduent.
e. Als pares ens costa molt acceptar que els nostres fills es fan grans i que estimen més a altres que a nosaltres. Els adolescents estan escalfant motors en el seu camí cap a la maduresa i necessiten aprendre a gestionar els conflictes emocionals per ser autònoms i independents.

Pels de 3r ESO

Perdoneu el retard!

Aquesta tarda penjo les preguntes del reportatge dels primers nòvios!

SALUT I BONES VACANCES!

diumenge, 10 d’abril de 2011

U4A La carta i el currículum

Exercici 2. Pàgina 140.

En passat:

“Fa temps, en una carta anterior, lamentàvem haver d’informar-vos que de nou acabàvem de rebre [...], per la qual cosa ens vèiem obligats a rebutjar-la. Com ja us havíem assenyalat altres vegades, les condicions de transport en què fèieu [feu] els enviaments no eren [són] les adients [...]. En l’ocasió precedent us havíem hagut (o vam haver) de retornar [...].
Novament [poc després] vam haver de queixar-nos [...]: us l’havíem fet (o la vam fer) a final de març i la mercaderia havia arribat (o va arribar) a principi de juny [...] que açò va comportar [...]. Les queixes que nosaltres i altres establiments us vam adreçar van ser desateses”.


Amb el tractament de vostè:
“Lamentem haver d’informar-la que de nou [...]. com ja li hem assenyalat altres vegades, les condicions de transport en què fan els enviaments [...]. En l’ocasió precedent li vam haver de retornar [...].
Novament [...] la hi vam fer a final de març [...]. Les queixes que nosaltres i altres establiments li hem adreçat han estat desateses.
Per açò ens dol haver de comunicar-li que no tan sols li retornem íntegrament la remesa, sinó que prescindirem dels seus serveis a partir d’ara.
Annex: Li adjuntem còpia de l’últim albarà perquè el tingui a mà.

Exercici 3. Pàgina 140.

ANÀLISI PRÈVIA DE LA CARTA I DEL CURRÍCULUM
Per a justificar quina és la nostra versió correcta dels documents, analitzarem els errors continguts en els textos signats per Antoni Perarnau.

1) Anàlisi de la carta
a. Errors d’adequació
 En l’anunci només demanen un currículum, encara que sovint l’acompanyem amb una carta de presentació per ressaltar certs elements. Però si el sol•licitant viu a la vora de la família, potser hauria estat més efectiva una visita personal (posterior a una trucada telefònica, perquè els podem trobar en un mal moment i la visita es transforma en una molèstia), que no pas una carta, que sempre és més freda.
 No respecta algunes convencions de la carta: no hi ha la datació, ni la disposició de les dades del signatari i del destinatari estan invertides.
 el registre emprat no és l’adequat perquè, d’una banda, és, en general, massa informal. A més a més, no sempre el manté, ja que la fórmula de comiat és extremament formal (de manual i sense reflexionar si és la més adequada). Per exemple, utilitza mots excessivament col•loquials: rebé, caleró; el castellanisme nana (no admès), que no quadren amb el comiat, que sembla poc sincer.
D’altra banda, el sintagma “estimada família” indueix a error: a part que sembla que es refereixi a la seva família (a la de l’emissor), no quadra amb el tractament de vostès que segueix, que marca distància entre persones poc o no conegudes.
 l’emissor no és conscient que pot ser rebutjat per a fer aquesta feina; per això, tampoc és adient el to imperiós i poc elegant que utilitza quan exigeix “Truca’m de seguida”, en què, a més a més, passa a tutejar i del plural de la família al singular.

b. Errors de coherència
 d’una banda, tria deficient de la informació pertinent, divisió d’aquesta en massa paràgrafs, informació poc elaborada (algunes idees les podria haver presentat agrupades),...
D’altra banda, hi falten dades (no fa constar el número de mòbil que esmenta), en dóna d’innecessàries o d’inoportunes,... En definitiva, no se cenyeix prou a la petició que fa la família.
 Sembla que busca més el seu propi interès (econòmic) que el de la noia (repàs); i utilitza un to massa propagandístic quan es refereix als seus serveis.
 pressuposa que la noia és un cas difícil
 el currículum dóna una imatge negativa del sol•licitant: exagerat, esverat, egòlatra, interessat (o barrut, fins i tot), que el que vol és guanyar diners, més que oferir un bon servei...

 les abreviatures: 2n 5ena i després 3er 1a (recordeu que l’abreviació correcta és el número i l’última lletra del numeral ordinal, i sense punts).
 barreja el sistema horari internacional (16h) amb el tradicional (8h).

c. Errors de cohesió
 calia mantenir el tractament al llarg de la carta (també error de coherència).
 cal que firmi la carta com a Antoni, tal com figura en l’encapçalament.


d. Errors d’estilística i altres
 usa expressions poc precises: “donant classes del que sigui...”, on hagués calgut posar, per exemple “impartint (o donant) classes de qualsevol matèria” – tot i que es fa difícil creure en una tal capacitat; també utilitza expressions redundants “suposo que ja es deuen haver adonat”, en lloc de “Ja es deuen haver adonat...” o “Suposo que s’han adonat...”.
 les abreviatures correctes de passatge i de post data són ptge. i P.D., respectivament.
 el codi postal ha d’anar a l’esquerra del nom de la població.

2) Anàlisi del currículum
a. Errors d’adequació
 la família demana el currículum manuscrit i, en canvi, es lliura mecanografiat.
 és massa informal
 hi manquen dades importants: dates relatives a quan ha fet els cursos, el nombre d’hores d’aquests,...

b. Errors de coherència
 informació no pertinent i, àdhuc, impertinent (la descripció que fa d’ell mateix sembla un intent de seducció!); inoportuna (acomiadament de la pizzeria); incorrecta (falta un número en el DNI i no posa tampoc la lletra); imprecisa i enganyosa. I la coordinació de “tinc dues germanes i una gossa” posa al mateix nivell les persones i els animals.
 a la carta afirma que “no se’m resisteixen els casos difícils”, per la qual cosa la família podria pensar que té experiència.
 l’autor es perd en detalls irrellevants (“vint anys i mig”) o ridículs (15 dies d’alemany)! Això pot fer pensar que és una persona immadura i, per tant, poc recomanable per a la feina.
 no divideix la informació en els apartats habituals d’aquest tipus de text.

c. Errors de cohesió
 utilitza tres punts de vista diferents: la 1a persona (“Em dic...”); la 3a (“fa alemany”) i en estil impersonal (“estudis de Windows”).
 Ambigüitats: “trec a passeja la nostra gossa i també la veïna (una fox terrier)”  ... i també la fox terrier de la veïna.
 ús forçat o incorrecte de connectors (“Visc a Aiguafreda, però al passatge...”), algun cop revelador de prejudicis (“Sóc moreno, però blau d’ulls”).

d. Errors d’estilística
 ús de mots repetits, sovint amb valors diferents, cosa que crea contrarietat en el lector: “ja fa quinze dies que fa alemany”  ... que estudia alemany; “té en curs un curs de submarinisme i un altre de fotografia submarina”  Realització d’un curs de submarinisme. / Realització d’un curs de fotografia subaquàtica.

e. Errors de presentació
 Errors mecanogràfics: després de punt o de coma, cal deixar-hi un espai.

f. Error de correcció
 En català correcte, l’abreviatura de número és núm.

dijous, 7 d’abril de 2011

LA CRÒNICA de "El Periódico de Catalunya"

FEBRE ALTA AMB BIEBER
L'espectacle va incloure un homenatge a Michael Jackson amb 'Wanna be startin' something'
El cantant va entusiasmar els seus fans amb un xou dinàmic però poc innovador al Sant Jordi


Dijous, 7 de abril del 2011 JORDI BIANCIOTTO BARCELONA

Justin Bieber pot ser un ídol 2.0, però la seva proposta musical, la seva noció d'espectacle i les reaccions que desperta en els seus fans segueixen sent genuïnament 1.0. Passions desbocades a la manera antiga, ahir a la nit al Palau Sant Jordi. Udols que donaven senyal a l'escala Richter, cares amb cors pintats i milers de promeses d'amor etern. Un repertori de pop bubblegum manejable, amb una mica de gimnàstica r&b i algunes balades. I un ídol sobrevingut, a mig fer, amb una falta de cocció que és, segurament, el ganxo més irresistible per a les seves admiradores.

Sí, en femení: des dels llunyans xous de Backstreet Boys no es veia un quòrum de gènere tan rotund. Nenes de totes les mides i un bon nombre de mares (els pares es van decantar pel Barça). Un públic que, com un sol home, perdó, una sola fan, va elevar a les altures la tornada de Love me, la primera cançó (prestada, per cert, de Lovefool, de The Cardigans).

XOU AMB COR
Bieber és, amb 17 anys, naturalment nouvingut en els muntatges pop, i el desplegament escènic va ser discret. No hi havia ni passarel·la, sempre tan útil perquè l'ídol passegi estrenyent mans de fans mentre canta «sempre us estimaré». Però aquesta funció va correspondre a una petita estructura metàl·lica amb forma de cor amb què Bieber, proveït d'una guitarra acústica, va sobrevolar la pista del Sant Jordi cantant Never let you go.

D'acord, demanar-li a la criatura una demostració de carisma seria excessiu. ¿Com cantaven i es movien, als 17 anys, les actuals estrelles consagrades del pop? Bieber ha vist molts vídeos de Michael Jackson (eren seves totes les cançons que van sonar abans de l'actuació com a música ambiental) i els ingredients del xou; ballarins, escenes dinàmiques, tracte amb el públic, van remetre a Madonna, Backstreet Boys, Britney Spears...

Va plantejar poques aportacions pròpies, però va ser àgil i va tenir pocs moments morts, que ja és molt. El centre era Bieber, i va primar el factor emotiu sobre el muntatge. Hi va haver ovacionats muntatges de vídeos casolans de l'estrella, i cançons com One less lonely girl, Somebody to love i Never say never es van succeir com tràilers de comèdies musicals lleugeres, sense avorrir ni embafar.

A la dialèctica justiniana li anirien bé algunes classes de reforç: no va sortir dels universals «veig noies boniques per aquí» i «sou les millors fans del món» (frase que, juren alguns, també va dir a Madrid, síl·laba per síl·laba). Però, en fi, l'espumós i, gairebé sempre, efímer món de l'ídol teeenager és així.

Després d'una balada èpica, That should be me, Bieber va homenatjar Michael Jackson amb Wanna be startin' something (i passos de ball moonwalk), que va fondre amb un fragment de Walk this way, d'Aerosmith. D'aquí, a les últimes salves de la nit, Down to earth i Baby. Aquesta la va cantar amb una samarreta del Barça posada en què al dorsal es llegia «Justin». Piqué acabava de marcar el tercer. Final triomfal.

Fotogaleria d'aquesta informació a

http://epreader.elperiodico.cat
DEBUT A BCN DEL NOU ÍDOL POP. LES REACCIONS
El xou de les fansCanals com Twitter van reflectir l'excitació al voltant del muntatge de l''ídol 2.0'
Les escenes desenfrenades ja es vivien hores abans

Dijous, 7 de abril del 2011 M. CERVERA /J. M. FREIRE "El Periódico"

«Algunes ja comencen a desmaiar-se i el concert encara no ha començat», deia un tweet de La_Kel una hora abans de l'esperat assalt de Justin a l'escenari. Com a fenomen teen 2.0 que és, la seva explosió en directe es va reflectir en canals com Twitter, tot i que l'autèntica allau de comentaris arribarà després de l'espectacle; durant el concert, millor concentrar-se a no perdre's res. Si l'artista va ser ahir trending topic a Espanya, va ser gràcies a la seva mala educació davant els mitjans, criticada per tots.

Però el que La_Kel explicava era cert: una hora abans del directe ja es vivien escenes de passió i tremolors. I fins i tot dues hores abans, quan el Sant Jordi ni tan sols havia obert, les beliebers exhalaven xiscles de passió, com si a còpia d'invocar-lo i cridar el noi hagués de sortir a saludar-les.

Els aguts crits que deixaven anar quan sentien, sense veure res, la prova de so, creaven un efecte crida que obeïen altres espectadores. ¿Però no venien aviat per ocupar un bon lloc? «He sortit de la cua per si surt. La meva mare i la meva tieta em guarden el lloc», diu una noia de 14 anys. «No volien venir, però si no arriben a fer-ho no els parlo en tota la vida».

La Tania, de 13 anys, està excitadíssima davant el seu primer concert. La tieta, no tant. «Una vegada que vinc al Sant Jordi, almenys la nena podia haver escollit un concert de Chayanne», es lamenta resignada, com la majoria de familiars que acompanyen els fans.

Quatre nenes de 14 anys de Puigcerdà han vingut després de convèncer el pare d'una d'elles. L'home ja hi té experiència, perquè el de Bieber és el tercer concert per a la seva filla, que ja va vibrar amb Maná i María Isabel.

Pintades i arreglades
Tots els que estan a prop de l'entrada han passat la nit (una o més) a prop del Sant Jordi. No poden esperar més. Alguna ha agafat una insolació. El sol ha estat el pitjor, especialment avui. Els pares que els han servit l'avituallament aquests dies els donen aigua perquè es remullin. «Però, ¿i la colònia? No es notarà si em tiro aigua», diu una noia preocupada per l'olor. No és l'única. Moltes de les destinades a ocupar les primeres files s'han pintat i arreglat.

Amb l'arribada de l'astre a l'escenari, algunes s'encarreguen de descriure incidències. BettyMorales8 escriu a Twitter: «Justin Bieber gairebé es mata pujant les escales, i causa el suïcidi de la meitat de nenes que hi ha aquí». Per la seva part, Raquel_Esp té la seva queixa particular. «¿Per què Justin Bieber acaba de tirar una tovallola al públic en el seu concert de Barcelona i ahir a Madrid no va fer res?».

Les fans que es van quedar sense tovallola haurien desembutxacat la paga d'una vida per aconseguir-ne uns filets. A part d'un xou, les fans de Bieber són negoci. Abans d'entrar, una noia s'havia gastat 28 euros en tres polseres elàstiques de plàstic i un llapis de llum per encendre'l en les cançons romàntiques. I un copdins, la seva tia li ha comprat la samarreta oficial.

L'ídol adolescent del moment entreté 18.000 fans

Hola, xiquetes beliebers
Aquí teniu la crònica del concert que ha publicat el diari ARA (7 d'abril), perquè la tingueu de referència.
Fins la setmana que ve!
L'ídol adolescent del moment entreté 18.000 fans

dimarts, 22 de març de 2011

4B. Els trets del text (4-6)

4. Pronominalització (o no) de les subordinades substantives
a. No pensen mai en els que la ballen magra.
Oració subordinada substantiva de relatiu (CRV de pensen).
No hi pensen mai
b. Has vist què ens han dit?
Oració subordinada substantiva interrogativa (CD d’ has vist)
Ho has vist?
c. Ens ha comentat que avui ella no hi era.
Oració subordinada substantiva completiva (CD d’ ha comentat)
Ens ho ha comentat.
d. No hem oblidat els qui ens han ensenyat tant.
Oració subordinada substantiva de relatiu (CD d’ hem oblidat).
No els hem oblidat
e. Mai no sabràs de quin peu calça.
Oració subordinada substantiva interrogativa (CD de sabràs)
Mai no ho sabràs.
f. Es van oblidar de donar-li les gràcies.
Oració subordinada substantiva d’infinitiu (CRV de van oblidar)
Se’n van oblidar
g. Us faria il•lusió venir al teatre amb nosaltres?
Oració subordinada substantiva d’infinitiu (Subj de faria)
(Ø) Us faria il•lusió [el subjecte gairebé mai es pot pronominalitzar]
h. Encara no hem entès què ens ha dit.
Oració subordinada substantiva interrogativa (CD de hem entès)
Encara no ho hem entès
i. Ella és qui millor ho sap.
Oració subordinada substantiva de relatiu (Atr)
Ella ho és
j. Es queixava que on li ho haguessin advertit.
Oració subordinada substantiva completiva (CRV de es queixava)
Se’n queixava.

5. El mateix.
a. M’espanta conèixer tants detalls dels fets
Oració subordinada substantiva d’infinitiu (Subj d’ espanta)
[Ø] M’espanta
b. No era segur que fos reelegida
Oració subordinada substantiva completiva (Subj d’ era)
(Ø) No era segur
c. La Mercè és qui millor escriu
Oració subordinada substantiva de relatiu (Atr d’ és)
La Mercè ho és.
d. Li sap molt greu que no vingueu
Oració subordinada substantiva completiva (Subj de sap)
(Ø) Li sap molt greu
e. No estava gens contenta del que havíeu fet
Oració subordinada substantiva completiva (CRV d’ estava)
No n’estava gens contenta

f. No us adonàveu que jugàveu amb foc
Oració subordinada substantiva completiva (CRV d’adonàveu)
No un n’adonàveu
g. Estan cansats que tothom els maltracti
Oració subordinada substantiva completiva (CRV d’ estan)
N’estan cansats
h. No valia la pena d’encaparrar-s’hi tant
Oració subordinada substantiva d’infinitiu (Subj de valia)
(Ø) No valia la pena
i. La Meritxell diu que no hi està pas d’acord
Oració subordinada substantiva completiva (CD de diu)
La Meritxell ho diu
j. Es diu que hi haurà moltes corredisses
Oració subordinada substantiva completiva (Subjecte de es diu)
(Ø) Es diu
k. Vam quedar que tronaríem a parlar-ne.
Oració subordinada substantiva completiva (CRV de vam quedar)
Vam quedar-hi o Hi vam quedar

6. “Lo” incorrecte
a. Hem fet el que calia / Hem fet allò que calia.
b. Allò / (El que és) més sorprenent és que ningú no se’n va adonar.
c. A la millor et tornen els diners / Potser et tornaran els diners.
d. No pateixis. Això rai.
e. El que / Allò que més molesta de la qüestió és que les obres han sortit més cares i més mal fetes que mai.
f. Si has d’agafar el tren de ¾ de 10, ja cal que surtis ara mateix;
si no, el perdràs / altrament, el perdràs / en cas contrari, el perdràs.
g. Xerrava amb tothom i esclafia a riure per no res de tan contenta com estava.
h. Tu treballa en això; de la resta, ja ens n’encarregarem nosaltres.
(de les altres coses, ja...)
i. Et prego que ho facis tan bé com sàpigues.
j. No saps prou com n’és de garrepa, aquest home.
k. Cal respectar el que ha decidit per la Junta / les decisions de la Junta / allò decidit per la Junta / allò que ha decidit la Junta.
l. Convindria que fossis aquí com més aviat millor /al més aviat possible.
m. Els veïns ens explicaran el (allò) que ha ocorregut.
n. Hi havia pocs pacients a la sala: com a màxim, mitja dotzena.
(a tot estirar, mitja dotzena / pel cap alt, mitja dotzena).
o. Jo acabaré aquesta part: la resta ja la faràs tu / les altres (la resta de) coses ja les faràs tu.
p. Això és de les coses més baratetes que es troben al mercat.
q. No es va preocupar gens ni mica per complimentar-nos.
r. Ja veuràs que aquí tothom va a la seva.

dimecres, 16 de març de 2011

U4. ELS TRETS DEL TEXT (exercicis 1-3)

4B. TRETS DEL TEXT. O. SUB. SUBSTANTIVES

EXERCICIS

1. Conjunció o relatiu. Raona la resposta.
a. La noia que (1) vaig saludar l’altre dia diu que (2) és veïna teva.
b. L’article que (3) publica aquesta revista exigeix que (4) s’aclareixin certes afirmacions que (5) va fer un conseller
c. Ja m’han dit que (6) les úniques persones que (7) m’aplaudien en el recital éreu tu i el teu xicot (nòvio).
d. La dona que (8) ens porta els comptes creu que (9) tenim la situació molt magra.
e. És possible que (10) l’autocar no pugui fer els serveis que (11) tenia contractats.
f. Ha dimitit la representant dels sindicats que (12) va assegurar que (13) els acords que (14) s’havien pactat amb el govern no s’arribarien a complir.


RESPOSTES
1a  1 = pronom relatiu. L’antecedent és noia. Fa de CD de vaig saludar. Que vaig saludar l’altre dia = CN de noia, i, per tant, és commutable per un adjectiu. Per exemple: la noia saludada diu que és veïna teva.
1a  2 = conjunció. Que és veïna teva = CD de diu. Proposició subordinada substantiva completiva.

1b  3 = pronom relatiu. La seva subordinada es pot commutar per un Adj i fa de CN d’ article.
1b  4 = conjunció. Que s’aclareixin certes afirmacions que va fer un conseller = proposició subordinada substantiva completiva, en funció de CD d’ exigeix.
1b  5 = pronom relatiu. L’antecedent és afirmacions.

1c  6 = conjunció.
1c  7 = pronom relatiu. L’antecedent és les úniques persones.

1d  8 = pronom relatiu. L’antecedent és la dona.
1d  9 = conjunció

1e  10 = conjunció
1e  11 = pronom relatiu. L’antecedent és els serveis.

1f  12 = pronom relatiu. L’antecedent és la representant dels sindicats.
1f  13 = conjunció.
1f  14 = pronom relatiu. L’antecedent és els acords.

2. Preposició + que / què – conjunció o pronom relatiu.
a. Són canvis a què s’ha hagut d’anar habituant. (preposició + pronom relatiu, perquè té un antecedent (canvis) i la preposició està exigida pel verb subordinat (haver-se d’anar habituant a).
b. Si no hi posem remei, ens exposem que tot surti un bunyol. (la preposició a que està exigida pel verb exposar-se (“exposar-se a alguna cosa), cau per la presència de la conjunció que). Per tant, que no és un pronom relatiu, entre altres coses perquè no té cap antecedent amb el qual relacionar-se.
c. Estem convençuts que pot ser una idea brillant. (la preposició de que està exigida per la perífrasis verbal estar convençut (“estar convençut d’alguna cosa), cau per la presència de la conjunció que).
d. Les proeses de què presumeix tant no són res de l’altre món.
e. Tinc por que la Carmesina es faci enrere. (la preposició de que està exigida per la perífrasis verbal tenir por (“tenir por d’alguna cosa), cau per la presència de la conjunció que).
f. Aquest és un error en què s’incorre sovint.
g. Estan tips que se’ls tracti com criatures de bolquers. (la preposició de que està exigida per la perífrasis verbal estar tip (“estar tip d’alguna cosa), cau per la presència de la conjunció que).
h. Hem de ser conscient que quedaran molts aspectes per millorar. (la preposició de que està exigida per la perífrasis verbal ésser conscients (“ésser conscients d’alguna cosa), cau per la presència de la conjunció que).
i. Que no vam quedar que aquest diumenge pujaríem a la Pica d’Estats? (la preposició en que està exigida pel verb quedar (“quedar en alguna cosa), cau per la presència de la conjunció que).
j. Si continuem discutint així, estic segur que hi haurà pinyes, bolets i castanyes per a tothom. (la preposició de que està exigida per la perífrasis verbal estar segur (“estar segur d’alguna cosa), cau per la presència de la conjunció que).

Fixeu-vos que si el que és una conjunció no té antecedent; en aquest cas, encara que el verb exigeixi (regeixi) una preposició, aquesta cau per la presència de la conjunció.
En canvi, quan el *que és un pronom relatiu té antecedent i va accentuat (què), perquè va precedit per la preposició exigida pel verb (i que ara ja no cau).

3. Caiguda de preposició

a. Ens obliguen que els informem dels nostres moviments cada vespre.
Sí, hi ha hagut caiguda de preposició (obligar algú a alguna cosa).
b. No acceptarem que ens canviïn la data del judici.
c. L’expresident ha alertat que el país està perdent autonomia respecte de les grans potències.
Sí, hi ha hagut caiguda de preposició (alertar algú d’alguna cosa).
d. No heu defensat mai que tinguem bones infraestructures.
e. Vam insistir que ens emboliquessin el pom de flors.
Sí, hi ha hagut caiguda de preposició (insistir en alguna cosa).
f. Van predir que l’any que ve hi hauria crisi en el ram de la construcció.
g. Tot apunta que els comicis els guanyarà el Partit Verd.
Sí, hi ha hagut caiguda de preposició (apuntar (tendir) a alguna cosa).
h. No ens adonem que el venedor ambulant ens estava ensarronant de mala manera.
Sí, hi ha hagut caiguda de preposició (adonar-se d’alguna cosa).

Si ens hi fixem, en les oracions en què no hi ha caiguda de preposició (b, d, f), la subordinada substantiva completiva fa la funció de CD del Verb principal. [Recordem que el CD gairebé mai va introduït per preposició.]
En canvi, en les oracions en que la preposició ha caigut (a, c, e, g, h), la subordinada substantiva completiva fa de CRV del Verb principal.

Solucionari comparatiu (TEIDE)

3C. PAS I REPÀS. Pàgina 110.

TITO A L’ESPAI

1. LÈXIC
 ignomínia
 incommensurable
 liberalisme
 malversar
 del Tercer Món
 Quart Món
 consentit
 usurpador

2. CE
a. RESUM dels 4 paràgrafs
1r: es presenta el vol especial de Tito com un acte indigne que no hauria d’estar permès en el context del nostre planeta, amb profundes desigualtats econòmiques. Per extensió, es critica també l’acumulació de capital i l’especulació per part d’una minoria poderosa.
2n: es critica la passivitat o complicitat de la majoria de les persones davant aquestes situacions d’injustícia flagrant i les greus conseqüències que el neocapitalisme vigent té sobre el Tercer Món.
3r: es reprèn l’anècdota inicial i s’eixampla l’abast de la crítica a altres sectors que també fan ostentació de la seva riquesa. Es considera que els mass media, entre d’altres, els fan el joc.
4t: encara que públicament no es coneguin gaire, existeixen moltes persones que treballen per una situació més justa.

b. TESI: cal eradicar (acabar amb) les actuals grans diferències econòmiques existents al planeta i combatre l’enriquiment dels uns a costa dels altres (i així eliminar també moltes altres injustícies que impedeixen una vida digna al 80% dels habitants del planeta).
ARGUMENTS: veure més avall.
ORGANITZACIÓ: íd.
CONTRAARGUMENTS: íd.

c. SECTORS DE POBLACIÓ;
QUI?:
20% de la població del món
 grup R (rics): Tito (representant) i “milers d’altres propietaris de bancs i d’empreses multinacionals”.
 grup C (còmplices de R): “tanta gent, mitjans de comunicació inclosos”.
 grup S (solidaris amb P): l’autora de l’article, Rosa Regàs (representant) i “molta gent anònima”.

80% de la població del món
[ P (pobres): són els que reben les actituds i fets dels tres grups anteriors.]


QUÈ FAN (citacions del text)?
 grup R (rics): 1 inverteixen per “disposar de moltes més riqueses i més poder” (lín. 9-11); 2 intervenen en el comerç d’armes (“... per exèrcits les armes dels quals molt probablement procedeixen dels multimilionaris que han d’anar a l’espai per tenir noves experiències.” (lín. 31-34)); 3 “Exhibeixen la riquesa, la malversen per tal d’aconseguir un plaer gratuït, viuen al marge de tota realitat que no sigui la seva i no fan més que desnivellar la balança i ensorrar el plat del Tercer i Quart món fins a fondàries mai imaginades abans” (lín. 65-74); 4 són “usurpadors” de “riqueses naturals” (lín. 85-86).

 grup C (còmplices de R): “bada i s’admira davant d’un caprici d’un nen consentit” (lín. 76-78).

 grup S (solidaris amb P): “gent que protesti contra els mitjans que els països rics utilitzen...” (lín. 41-42).

QUÈ PENSEN (citacions del text)?

 grup R (rics): consideren que “el liberalisme econòmic i la tan anomenada globalització és defensable amb totes les conseqüències” (lín. 43-45).
 grup C (còmplices de R): no s’explicita
 grup S (solidaris amb P): no consideren el liberalisme i la globalització com a “l’única forma de progrés per a la humanitat” (lín. 46).

POSICIONAMENT DE L’AUTORA
Rosa Regàs se situa dins del grup S.

GRUP QUE ELLA CRITICA AMB DURESA
Sobretot, l’autora critica el grup R, però també fa un incís important i punyent al grup C, en el qual la majoria de nosaltres està inclòs (“tanta gent bada i s’admira davant d’un caprici de nen consentit”, lín. 76-78).

d. EMISSOR i RECEPTOR
En el text apareix un emissor-argumentador (Regàs), però no hi apareixen referències exclusives al receptor. El destinatari principal correspondria a qualsevol dels tres sectors del Primer Món, però sobretot als del grup C, format per gent amb graus d’alienació diversos, a qui l’autora vol convèncer (amb uns arguments que també permetran a les persones del grup S de reforçar les seves conviccions). Però, com ja hem dit, l’autora no es dirigeix al receptor directament (amb formes de 2a persona: tu o vosaltres). Ara bé, podríem interpretar que el destinatari queda inclòs en les formes verbals de la 1a persona del plural.
En efecte, en el text observem un curiós balanceig entre singular i plural en l’ús de la primera persona: l’autora comença el text amb un atac en primera persona contra l’actitud de Tito (“em sembla una ignomínia”, “és clar que en cara em sembla més vergonyós...”), mantenint una actitud de desafiament entre la seva ideologia i la que atribueix al protagonista, a Tito (i al conjunt del grup R, per extensió), amb els quals fingeix una discussió a través d’unes interrogacions retòriques i altres marques orals que suggereixen un duel cara a cara. Per exemple: “De veritat que no ho veig. Sí, ja sé que...”, lín. 23-24 (remarquem la col•loquialitat d’aquesta seqüència). En aquest debat, el grup S, on es col•loca l’autora, juga amb desavantatge perquè el grup R compta amb la complicitat de la gran massa amorfa de C, que potser no ha reflexionat o no ha pensat prou sobre la qüestió i que, segurament de manera inconscient, fa el joc als poderosos.
Per tant, per tal d’aconseguir convèncer els que serien els veritables destinataris de l’article, l’articulista, en el segon paràgraf, aposta per camuflar la seva personalitat dins la primera persona del plural (“considerem”, “ens sembla”), simulant que ella, com C, també ha estat induïda a error. Amb aquesta fingida autocrítica busca un acostament afectiu/efectiu cap a aquest tipus de lector, respecte del qual no pretén ser impositiva o autoritària, sinó amable i humil (intenta persuadir-lo). Cal dir, però, que, tot i això, aquesta estratègia no la podrà mantenir en l’oració final del segon paràgraf (“se’ls ha negat (a ells/es) el dret de guanyar-se la dignitat”), ja que si digués els hem negat fóra potser una assumpció massa negativa pel caràcter de l’escriptora. És a dir que si, malgrat el risc d’ambigüitat, l’autora pot adoptar en alguns casos la primera persona del plural és segurament perquè la seva postura ja ha quedat inequívocament assentada al començament de l’escrit i quedarà reblada en cloure’l.
Per acabar, cal fer notar que l’ús de la primera persona del plural en el quart i darrer paràgraf (“sabem”, “nostre”, “perdrem”) té un valor del tot diferent del que tenia en el segon, ja que ara el morfema insereix el jo de l’autora dins S, de manera que s’ha fet lliscar subtilment el valor semàntic de la primera persona del plural, la qual denota que el grup C ha passat a designar el grup S, com portant aquell grup a les posicions ideològiques d’aquest, una estratègia argumentativa que prefigura l’adopció per part de C dels valors positius de S. Aquesta “transposició” (transportar un altre posicionament) es deu a no voler allunyar-se descaradament dels seus lectors no conscienciats, ja que són els destinataris principals del text; són, per tant, els que vol adherir a la seva causa, els que vol persuadir o convèncer. Això queda palès amb l’estructura concessiva que dóna al text (“Encara que [tots] considerem/acceptem X, hi ha més motius per considerar Y”),, la qual cosa lligar perfectament amb la voluntat de l’autora de mostrar-se amb una imatge dialogant, evitant de presentar-se com una persona conscienciada sense escletxes, caràcter que facilita al lector el seu propi procés de presa de consciència i l’acostament a les posicions d’ella i, en definitiva, a la causa del grup P.

e. TO:
 indignat: d’aquí la presència de mots com “ignomínia”, la repetició d’adjectius com “vergonyós...”, etc.
 crític: tot l’article és una crítica a les conseqüències del liberalisme econòmic i la globalització.
 humorístic i irònic: “els senyor Dennis Tito”, “aquest Tito”, “per tenir noves experiències”, etc.

Proposta d'anàlisi (TEIDE)

ESTRUCTURA ARGUMENTATIVA (complementària a la resposta de la pregunta 2b, que havia quedat pendent més amunt)

1. INTRODUCCIÓ
No n’hi ha. De fet, una possible introducció estaria constituïda per l’explicació prèvia de la notícia del vol espacial de Tito. Per tant, el text entra directament en matèria.
Tanmateix, podríem considerar que la subordinada completiva inicial (que, justament, seria el resum de la notícia prèvia), és la introducció [lín. 1- 6]; o fins i tot, que la introducció arriba fins a la segona oració [lín. 1-11].

2. DESENVOLUPAMENT
a. 1a part (1r paràgraf)
Es comença reprovant l’actuació de Tito i de la gent com ell.
Argumentació: 1 Fet: l’enorme despesa de Tito serveix per a rebutjar aquest tipus de malversació individualista o de simple acumulació inútil de capital. Aquest fet dóna suport a la tesi:
1a) Avenç de la tesi: “La riquesa d’un ésser en solitari [...] hauria d’estar prohibida” [lín. 11-17] per immoral.
1b) Contraargument (opinió de R i C): És un contraargument potent ja que apel•la a la llibertat individual, un dels valors més sagrats de la nostra societat: no es pot reduir la llibertat dels individus a guanyar diners (i, se sobreentén, a fer-ne el que vulguin).
1c) Arguments en contra del contraargument: cal limitar la llibertat individual en l’acumulació il•limitada de riquesa quan: a) milions de persones no tenen llibertat pel fet mateix de la seva pobresa i les condicions que la causen o l’acompanyen (són víctimes de la guerra, de la persecució, i fins i tot s’insinua que les armes procedeixen de multimilionaris com Tito); b) els rics cada cop són més rics, i la seva riquesa fa els pobres “miserables”.

Aquests arguments que reforcen la tesi es basen en principis morals compartits: l’anteposició d’allò col•lectiu a allò individual, la solidaritat envers els humans desvalguts, els principis recollits en els drets humans, etc. Aquesta refutació dels contraarguments s’aprofita per a aportar més dades relacionades amb la crua dualitat entre un món ric (minoritari) i un món pobre (majoritari), de manera que es generalitza la problemàtica del cas particular de Tito al grup de què aquest forma part (R)., tot i que, de fet, sembla que l’autora l’extrapoli al 20% de la població mundial, cosa que dota el text d’una gran força argumentativa.

2 Fet: la gran indiferència envers els pobres empitjora la seva situació
3 Contraargument (opinió del grups R i C): el liberalisme econòmic i la globalització són defensables perquè són formes de progrés.
4 Argument en contra del contraargument: hi ha altres fórmules que sí que permeten de debò el progrés de tota la humanitat. El liberalisme, en canvi, té conseqüències greus, com és ara: a) genera “guerra, esclavitud i fam” [lín. 48], i es reforça la idea que s’ha dit abans: “no tenen on caure morts, bombardejats...” [lín. 28-29]; b) dóna als poderosos uns beneficis tan gran que permetrien (o impedeixen) solucionar els problemes econòmics dels països pobres.
b. 2a part (3r paràgraf):
Es reprèn l’anècdota de Tito, les actituds del qual es generalitzen a tot el grup R. De fet, es reforça i s’amplia lleugerament el que ja s’havia anat dient. Només hi ha una idea clarament nova: que els mitjans de comunicació fan el joc al grup R.
1) Fet: l’exhibició i malversació de riquesa no és exclusiva de Tito: també passa en “milers d’altres propietaris de bancs i d’empreses multinacionals”, és a dir, es dóna en tot el grup R.
2) Argument: tal exhibició i malversació és immoral: el que fa R és empobrir més i és el Tercer i el Quart Món, és a dir, empobrir P.
3) Fet: la gent de C, que inclou els mitjans de comunicació, admira l’actitud malversadora de R.

3. CLOENDA (4t i últim paràgraf)
El quart paràgraf és conclusiu perquè: a) l’autora canvia de persona: “sabem” [lín. 81], contra “entenc” [lín. 74]; b) Regàs canvia el to de l’article i passa de ser un to crític i indignat a mostrar una actitud d’esperança, vital i necessària si realment vol convèncer el lector que el canvi social és possible; i c) el fet que reculli la intenció principal de l’article: empènyer a l’acció favorable a la causa dels pobres.

Una anàlisi més profunda podria ser:
1) Fet: malgrat el negre panorama, hi ha gent que treballa “per un món millor”.
2) Conclusió parcial: hi ha “molta gent” [lín. 88] que treballa per un món millor i, gràcies a ella, podem tenir esperança en el canvi cap a un món més just.
No es tracta d’una conclusió general perquè l’autora continua avançant informació. Ara bé, l’autora creu a bastament demostrat que l’actitud de R és immoral i la posició de P és insostenible; per això, el que busca és desencadenar un canvi en el nostre comportament, engrescar-nos a lluitar contra la desigualtat creixen.
Per això no considerem que és una conclusió general (que hauria de reforçar la tesi del text, sinó que aquest últim paràgraf el considerem com una cloenda. Per la qual cosa, hauríem de fer referència a les figures retòriques que hi apareixen: a) anàfores (“no hi ha...”, “hi ha (molta) gent (anònima)...”; “únic déu”, “únic objectiu”; b) metàfores (“déu”); c) la disposició in crescendo del paràgraf: primer sembla que hi hagi poques persones que lluiten i que, per això, “de vegades perdem l’esperança”; “però” després resulta que són molts els lluitadors (per bé que no ho sembli perquè són anònims –just el contrari que el protagonista de l’article, Tito).

Espero que aquesta anàlisi us serveixi properament en les vostres tasques formatives.
Està extreta gairebé íntegrament de:
Llengua i literatura. Altaveu 2. Llibre del professorat. 2n Batxillerat. Editorial TEIDE

dissabte, 29 de gener de 2011

Cap a on va la informació?

Ja us he parlat moltes vegades de com són, com es presenten i com s'analitzen les notícies, sobretot en alguns d'informatius (telenotícies, telediaris,...) de segons quins canals. Aquesta última setmana, el periodista Iu FORN ha analitzat els titulars dels noticiaris de Cuatro, La Sexta i Antena 3.

En el següent enllaç, en podeu llegir el resultat!

Podeu publicar un comentari i dir el que us sembli, però que vagi signat, si us plau. D'acord?


Cap a on va la informació?

La tieta

Aquest matí, llegint aquest article, he pensat en vosaltres. Com que vàreu buscar o vàreu demanar qui era i com era la "tieta típica", he pensat enllaçar-vos-el per tal que el pugueu llegir. A més, amb l'alumnat de 3r D, vàrem parlar de com era la vida de la dona en el món àrab i també aquí, només fa uns quants anys. Aquest article, on la periodista Tatiana SISQUELLA reflexiona sobre la "seva" tieta (de ficció o real), us permetrà pensar com devia ser l'època en què van viure, sobretot, els vostres avis i àvies.

Salut, coneixement i llibertat!

La tieta

dissabte, 22 de gener de 2011

I perquè rigueu una mica!

Hola, nois i noies!

Us he enllaçat aquest vídeo perquè rigueu una mica. A més a més, de ben segur que us farà reflexionar sobre la vida! És un cicle que mai s'acaba, una espiral eterna que camina cap a l'infinit!

dijous, 20 de gener de 2011

I van de democràtes...

Mireu-vos el que va passar el dimecres a la nit a INTERECONOMÍA...

D'on ha sortit aquesta... És una morta-vivent del segle XV, que estava dissecada i l'han fet reviure? És possible que una periodista de televisió tracti d'aquesta manera a un oient?

Quina creieu que és la ideologia de la presentadora? I la d'aquest canal de TV?

BON CAP DE SETMANA!