dimecres, 16 de març de 2011

U4. ELS TRETS DEL TEXT (exercicis 1-3)

4B. TRETS DEL TEXT. O. SUB. SUBSTANTIVES

EXERCICIS

1. Conjunció o relatiu. Raona la resposta.
a. La noia que (1) vaig saludar l’altre dia diu que (2) és veïna teva.
b. L’article que (3) publica aquesta revista exigeix que (4) s’aclareixin certes afirmacions que (5) va fer un conseller
c. Ja m’han dit que (6) les úniques persones que (7) m’aplaudien en el recital éreu tu i el teu xicot (nòvio).
d. La dona que (8) ens porta els comptes creu que (9) tenim la situació molt magra.
e. És possible que (10) l’autocar no pugui fer els serveis que (11) tenia contractats.
f. Ha dimitit la representant dels sindicats que (12) va assegurar que (13) els acords que (14) s’havien pactat amb el govern no s’arribarien a complir.


RESPOSTES
1a  1 = pronom relatiu. L’antecedent és noia. Fa de CD de vaig saludar. Que vaig saludar l’altre dia = CN de noia, i, per tant, és commutable per un adjectiu. Per exemple: la noia saludada diu que és veïna teva.
1a  2 = conjunció. Que és veïna teva = CD de diu. Proposició subordinada substantiva completiva.

1b  3 = pronom relatiu. La seva subordinada es pot commutar per un Adj i fa de CN d’ article.
1b  4 = conjunció. Que s’aclareixin certes afirmacions que va fer un conseller = proposició subordinada substantiva completiva, en funció de CD d’ exigeix.
1b  5 = pronom relatiu. L’antecedent és afirmacions.

1c  6 = conjunció.
1c  7 = pronom relatiu. L’antecedent és les úniques persones.

1d  8 = pronom relatiu. L’antecedent és la dona.
1d  9 = conjunció

1e  10 = conjunció
1e  11 = pronom relatiu. L’antecedent és els serveis.

1f  12 = pronom relatiu. L’antecedent és la representant dels sindicats.
1f  13 = conjunció.
1f  14 = pronom relatiu. L’antecedent és els acords.

2. Preposició + que / què – conjunció o pronom relatiu.
a. Són canvis a què s’ha hagut d’anar habituant. (preposició + pronom relatiu, perquè té un antecedent (canvis) i la preposició està exigida pel verb subordinat (haver-se d’anar habituant a).
b. Si no hi posem remei, ens exposem que tot surti un bunyol. (la preposició a que està exigida pel verb exposar-se (“exposar-se a alguna cosa), cau per la presència de la conjunció que). Per tant, que no és un pronom relatiu, entre altres coses perquè no té cap antecedent amb el qual relacionar-se.
c. Estem convençuts que pot ser una idea brillant. (la preposició de que està exigida per la perífrasis verbal estar convençut (“estar convençut d’alguna cosa), cau per la presència de la conjunció que).
d. Les proeses de què presumeix tant no són res de l’altre món.
e. Tinc por que la Carmesina es faci enrere. (la preposició de que està exigida per la perífrasis verbal tenir por (“tenir por d’alguna cosa), cau per la presència de la conjunció que).
f. Aquest és un error en què s’incorre sovint.
g. Estan tips que se’ls tracti com criatures de bolquers. (la preposició de que està exigida per la perífrasis verbal estar tip (“estar tip d’alguna cosa), cau per la presència de la conjunció que).
h. Hem de ser conscient que quedaran molts aspectes per millorar. (la preposició de que està exigida per la perífrasis verbal ésser conscients (“ésser conscients d’alguna cosa), cau per la presència de la conjunció que).
i. Que no vam quedar que aquest diumenge pujaríem a la Pica d’Estats? (la preposició en que està exigida pel verb quedar (“quedar en alguna cosa), cau per la presència de la conjunció que).
j. Si continuem discutint així, estic segur que hi haurà pinyes, bolets i castanyes per a tothom. (la preposició de que està exigida per la perífrasis verbal estar segur (“estar segur d’alguna cosa), cau per la presència de la conjunció que).

Fixeu-vos que si el que és una conjunció no té antecedent; en aquest cas, encara que el verb exigeixi (regeixi) una preposició, aquesta cau per la presència de la conjunció.
En canvi, quan el *que és un pronom relatiu té antecedent i va accentuat (què), perquè va precedit per la preposició exigida pel verb (i que ara ja no cau).

3. Caiguda de preposició

a. Ens obliguen que els informem dels nostres moviments cada vespre.
Sí, hi ha hagut caiguda de preposició (obligar algú a alguna cosa).
b. No acceptarem que ens canviïn la data del judici.
c. L’expresident ha alertat que el país està perdent autonomia respecte de les grans potències.
Sí, hi ha hagut caiguda de preposició (alertar algú d’alguna cosa).
d. No heu defensat mai que tinguem bones infraestructures.
e. Vam insistir que ens emboliquessin el pom de flors.
Sí, hi ha hagut caiguda de preposició (insistir en alguna cosa).
f. Van predir que l’any que ve hi hauria crisi en el ram de la construcció.
g. Tot apunta que els comicis els guanyarà el Partit Verd.
Sí, hi ha hagut caiguda de preposició (apuntar (tendir) a alguna cosa).
h. No ens adonem que el venedor ambulant ens estava ensarronant de mala manera.
Sí, hi ha hagut caiguda de preposició (adonar-se d’alguna cosa).

Si ens hi fixem, en les oracions en què no hi ha caiguda de preposició (b, d, f), la subordinada substantiva completiva fa la funció de CD del Verb principal. [Recordem que el CD gairebé mai va introduït per preposició.]
En canvi, en les oracions en que la preposició ha caigut (a, c, e, g, h), la subordinada substantiva completiva fa de CRV del Verb principal.

1 comentari:

Amanda Garrido Armengol ha dit...

Portava buscant què era 'obligar a' moltíssima estona i amb respostes poc clares, fins que ho he trobat aquí. Moltíssimes gràcies!