dimecres, 16 de març de 2011

Proposta d'anàlisi (TEIDE)

ESTRUCTURA ARGUMENTATIVA (complementària a la resposta de la pregunta 2b, que havia quedat pendent més amunt)

1. INTRODUCCIÓ
No n’hi ha. De fet, una possible introducció estaria constituïda per l’explicació prèvia de la notícia del vol espacial de Tito. Per tant, el text entra directament en matèria.
Tanmateix, podríem considerar que la subordinada completiva inicial (que, justament, seria el resum de la notícia prèvia), és la introducció [lín. 1- 6]; o fins i tot, que la introducció arriba fins a la segona oració [lín. 1-11].

2. DESENVOLUPAMENT
a. 1a part (1r paràgraf)
Es comença reprovant l’actuació de Tito i de la gent com ell.
Argumentació: 1 Fet: l’enorme despesa de Tito serveix per a rebutjar aquest tipus de malversació individualista o de simple acumulació inútil de capital. Aquest fet dóna suport a la tesi:
1a) Avenç de la tesi: “La riquesa d’un ésser en solitari [...] hauria d’estar prohibida” [lín. 11-17] per immoral.
1b) Contraargument (opinió de R i C): És un contraargument potent ja que apel•la a la llibertat individual, un dels valors més sagrats de la nostra societat: no es pot reduir la llibertat dels individus a guanyar diners (i, se sobreentén, a fer-ne el que vulguin).
1c) Arguments en contra del contraargument: cal limitar la llibertat individual en l’acumulació il•limitada de riquesa quan: a) milions de persones no tenen llibertat pel fet mateix de la seva pobresa i les condicions que la causen o l’acompanyen (són víctimes de la guerra, de la persecució, i fins i tot s’insinua que les armes procedeixen de multimilionaris com Tito); b) els rics cada cop són més rics, i la seva riquesa fa els pobres “miserables”.

Aquests arguments que reforcen la tesi es basen en principis morals compartits: l’anteposició d’allò col•lectiu a allò individual, la solidaritat envers els humans desvalguts, els principis recollits en els drets humans, etc. Aquesta refutació dels contraarguments s’aprofita per a aportar més dades relacionades amb la crua dualitat entre un món ric (minoritari) i un món pobre (majoritari), de manera que es generalitza la problemàtica del cas particular de Tito al grup de què aquest forma part (R)., tot i que, de fet, sembla que l’autora l’extrapoli al 20% de la població mundial, cosa que dota el text d’una gran força argumentativa.

2 Fet: la gran indiferència envers els pobres empitjora la seva situació
3 Contraargument (opinió del grups R i C): el liberalisme econòmic i la globalització són defensables perquè són formes de progrés.
4 Argument en contra del contraargument: hi ha altres fórmules que sí que permeten de debò el progrés de tota la humanitat. El liberalisme, en canvi, té conseqüències greus, com és ara: a) genera “guerra, esclavitud i fam” [lín. 48], i es reforça la idea que s’ha dit abans: “no tenen on caure morts, bombardejats...” [lín. 28-29]; b) dóna als poderosos uns beneficis tan gran que permetrien (o impedeixen) solucionar els problemes econòmics dels països pobres.
b. 2a part (3r paràgraf):
Es reprèn l’anècdota de Tito, les actituds del qual es generalitzen a tot el grup R. De fet, es reforça i s’amplia lleugerament el que ja s’havia anat dient. Només hi ha una idea clarament nova: que els mitjans de comunicació fan el joc al grup R.
1) Fet: l’exhibició i malversació de riquesa no és exclusiva de Tito: també passa en “milers d’altres propietaris de bancs i d’empreses multinacionals”, és a dir, es dóna en tot el grup R.
2) Argument: tal exhibició i malversació és immoral: el que fa R és empobrir més i és el Tercer i el Quart Món, és a dir, empobrir P.
3) Fet: la gent de C, que inclou els mitjans de comunicació, admira l’actitud malversadora de R.

3. CLOENDA (4t i últim paràgraf)
El quart paràgraf és conclusiu perquè: a) l’autora canvia de persona: “sabem” [lín. 81], contra “entenc” [lín. 74]; b) Regàs canvia el to de l’article i passa de ser un to crític i indignat a mostrar una actitud d’esperança, vital i necessària si realment vol convèncer el lector que el canvi social és possible; i c) el fet que reculli la intenció principal de l’article: empènyer a l’acció favorable a la causa dels pobres.

Una anàlisi més profunda podria ser:
1) Fet: malgrat el negre panorama, hi ha gent que treballa “per un món millor”.
2) Conclusió parcial: hi ha “molta gent” [lín. 88] que treballa per un món millor i, gràcies a ella, podem tenir esperança en el canvi cap a un món més just.
No es tracta d’una conclusió general perquè l’autora continua avançant informació. Ara bé, l’autora creu a bastament demostrat que l’actitud de R és immoral i la posició de P és insostenible; per això, el que busca és desencadenar un canvi en el nostre comportament, engrescar-nos a lluitar contra la desigualtat creixen.
Per això no considerem que és una conclusió general (que hauria de reforçar la tesi del text, sinó que aquest últim paràgraf el considerem com una cloenda. Per la qual cosa, hauríem de fer referència a les figures retòriques que hi apareixen: a) anàfores (“no hi ha...”, “hi ha (molta) gent (anònima)...”; “únic déu”, “únic objectiu”; b) metàfores (“déu”); c) la disposició in crescendo del paràgraf: primer sembla que hi hagi poques persones que lluiten i que, per això, “de vegades perdem l’esperança”; “però” després resulta que són molts els lluitadors (per bé que no ho sembli perquè són anònims –just el contrari que el protagonista de l’article, Tito).

Espero que aquesta anàlisi us serveixi properament en les vostres tasques formatives.
Està extreta gairebé íntegrament de:
Llengua i literatura. Altaveu 2. Llibre del professorat. 2n Batxillerat. Editorial TEIDE