A) FALS. Aquesta -t no se sonortiza. Continua essent sorda. Però sí que es produeix la SENSIBILITZACIÓ (deixa de ser muda i la sentim -es fa sensible a l'oïda).
B) FALS. Aquesta -r només deixa d'emmudir-se quan la segueix un pronom feble.
C) FALS. La "ss" és un dígraf: un sol so per a dues lletres).
E) FALS. No sonen igual perquè el so de la "n" de tanc es velaritza.
F) FALS. Des del moment que en a, i, o, hi identifiquem un significat, deixen de ser fonemes; i passen a ser morfemes.
G) FALS. La majoria d'elisions no s'indiquen gràficament (vegeu la pàgina 238).
Les afirmacions de D i de H són certes.
dimecres, 11 de maig del 2011
El sufix -essa
D'una banda, el sufix -essa serveix per a formar femenins;
en canvi, -esa s'afegeix a adjectius per a formar noms abstractes:
--> agut --> agudesa
--> dur --> duresa
--> vell --> vellesa,...
De l'altra, els mots marquesa i princesa es pronuncien amb [z] (essa sonora).
I no acaben amb -essa perquè no es formen afegint aquest sufix al seu masculí.
--> marquès --> marquesa i no *marquesessa
--> príncep --> princesa i no *princepessa.
en canvi, -esa s'afegeix a adjectius per a formar noms abstractes:
--> agut --> agudesa
--> dur --> duresa
--> vell --> vellesa,...
De l'altra, els mots marquesa i princesa es pronuncien amb [z] (essa sonora).
I no acaben amb -essa perquè no es formen afegint aquest sufix al seu masculí.
--> marquès --> marquesa i no *marquesessa
--> príncep --> princesa i no *princepessa.
dijous, 5 de maig del 2011
L'examen de dilluns 9
Hola nois i noies,
com us he assegurat, us penjo les indicacions sobre com serà l'examen de dilluns.
Majoritàriament, es tracta d'un examen de COMPRENSIÓ LECTORA(el que passa és que és un text un pèl complicat, ho admeto; bé, no és que sigui complicat, si no que cal llegir-lo amb tranquil·litat per tal d'entendre'l bé). Per tant, les respostes a les preguntes que haureu de resoldre seran dins del text. Tanmateix, alguna d'aquestes preguntes versen sobre complements verbals i pronominalitzacions.
També haureu de determinar el TEMA del text, dir de quin gènere és (per tant, podeu repassar el quadre de gèneres que teniu a les pàgines 41 i 42), trobar una expressió SINÒNIMA i una altra pregunta sobre USOS LINGÜÍSTICS.
En total, l'examen consta de 7 preguntes per un total de 6 punts.
CAL QUE ARRIBEU PUNTUALS!, ja que, si bé les preguntes de l'examen no són gaire difícils, el text sí que té certa dificultat de comprensió i NOMÉS TENIM UNA HORA.
Apa, ja està tot dit.
Salut i bon cap de setmana a TOTHOM
com us he assegurat, us penjo les indicacions sobre com serà l'examen de dilluns.
Majoritàriament, es tracta d'un examen de COMPRENSIÓ LECTORA(el que passa és que és un text un pèl complicat, ho admeto; bé, no és que sigui complicat, si no que cal llegir-lo amb tranquil·litat per tal d'entendre'l bé). Per tant, les respostes a les preguntes que haureu de resoldre seran dins del text. Tanmateix, alguna d'aquestes preguntes versen sobre complements verbals i pronominalitzacions.
També haureu de determinar el TEMA del text, dir de quin gènere és (per tant, podeu repassar el quadre de gèneres que teniu a les pàgines 41 i 42), trobar una expressió SINÒNIMA i una altra pregunta sobre USOS LINGÜÍSTICS.
En total, l'examen consta de 7 preguntes per un total de 6 punts.
CAL QUE ARRIBEU PUNTUALS!, ja que, si bé les preguntes de l'examen no són gaire difícils, el text sí que té certa dificultat de comprensió i NOMÉS TENIM UNA HORA.
Apa, ja està tot dit.
Salut i bon cap de setmana a TOTHOM
dimecres, 27 d’abril del 2011
...tots els deures faig! (2n de Batxillerat)
Exercici obligatori:
En primer lloc i abans de voler contestar cap pregunta de les que trobaràs a continuació, mireu-vos els següents vídeos:
1r: el tràiler de promoció de la pel·lícula basada en la novel·la de George Orwell, titulada 1984, i que presenta el tema del Gran Germà.
2n: un espot publicitari basat en el tràiler i la pel·lícula de què parlem de la marca Apple, Macintonsh
Un cop visionats, llegeix l'apartat 4D del llibre (pàgina 160 i ss.).
I, tan bon punt acabis de veure el vídeo, aprofitant l'impacte de la primera impressió, respon les preguntes a, b i c de la pàgina 160.
Després, fes l'exercici 2 de la pàgina 164; i fixa't, tornant a veure l'espot si cal, en el quadre analític de la pàgina 165.
ESPERO QUE DISFRUTEU TAN COM JO!!!
Fins dilluns!
En primer lloc i abans de voler contestar cap pregunta de les que trobaràs a continuació, mireu-vos els següents vídeos:
1r: el tràiler de promoció de la pel·lícula basada en la novel·la de George Orwell, titulada 1984, i que presenta el tema del Gran Germà.
2n: un espot publicitari basat en el tràiler i la pel·lícula de què parlem de la marca Apple, Macintonsh
Un cop visionats, llegeix l'apartat 4D del llibre (pàgina 160 i ss.).
I, tan bon punt acabis de veure el vídeo, aprofitant l'impacte de la primera impressió, respon les preguntes a, b i c de la pàgina 160.
Després, fes l'exercici 2 de la pàgina 164; i fixa't, tornant a veure l'espot si cal, en el quadre analític de la pàgina 165.
ESPERO QUE DISFRUTEU TAN COM JO!!!
Fins dilluns!
I pel maig... (2n de Batxillerat)
EXERCICI VOLUNTARI, però que no deixa de ser interessant: exercici 14 de la pàgina 158-159.
Per fer un bon comentari de text, hem de tenir en compte els següents apartats:
1. COHERÈNCIA
En primer lloc, cal que iniciem el comentari amb un breu resum del text o textos que hem de comentar, destacant-ne el tema principal (que serà l'eix del text a partir del qual es poden obrir temes secundaris). Sovint, podrem relacionar aquest tema amb el títol del text (demostrarà que hem entès el missatge).
En segon lloc, haurem d'analitzar l'estructura del text (com estan presentades les idees i en quin ordre; per resumir, si el text presenta l'estructura tradicional de presentació del tema, anàlisi o argumentació d'aquest i conclusió, per exemple).
2. ADEQUACIÓ
En aquest apartat, haurem de comentar a) la tipologia textual i la finalitat amb la qual està escrit el text, b) el canal, c) el tipus de comunicació que s'estableix entre l'emissor i el receptor (si hi ha diverses veus del discurs, si es parla directament al lector, si és un autor real o model que es diregeix a un lector real o model...), d) si hi ha algun tipus de variació lingüística digna de ser comentada (diacrònica -de cronos, temps; diatòpica -de topos, lloc; diafàsica -de fase; o diastràtica -d'estrats socials); e) el grau de formalitat; etc.
3. COHESIÓ
En aquest apartat, caldrà comentar com es connecten, d'una banda, les diverses idees que apareixen en el discurs i, de l'altra, quina és la connexió entre els paràgrafs; és a dir, com aconsegueix l'escriptor o escriptora del text que el seu text quedi ben cohesionat (rodó, si fem servir un llenguatge més col·loquial).
A més a més, serà molt útil si aconseguim veure l'ús dels sinònims i/o antònims o d'hiperònims o hipònims per a evitar repeticions; els recursos emfasitzadors, la ironia,...
4.VALORACIÓ PERSONAL
I, per tancar el comentari, és necessari que fem una valoració del que es diu en el text, on serà important l'aportació pròpia que hi puguem fer, relacionant-la, evidentment, amb la que es diu en el text.
Per fer un bon comentari de text, hem de tenir en compte els següents apartats:
1. COHERÈNCIA
En primer lloc, cal que iniciem el comentari amb un breu resum del text o textos que hem de comentar, destacant-ne el tema principal (que serà l'eix del text a partir del qual es poden obrir temes secundaris). Sovint, podrem relacionar aquest tema amb el títol del text (demostrarà que hem entès el missatge).
En segon lloc, haurem d'analitzar l'estructura del text (com estan presentades les idees i en quin ordre; per resumir, si el text presenta l'estructura tradicional de presentació del tema, anàlisi o argumentació d'aquest i conclusió, per exemple).
2. ADEQUACIÓ
En aquest apartat, haurem de comentar a) la tipologia textual i la finalitat amb la qual està escrit el text, b) el canal, c) el tipus de comunicació que s'estableix entre l'emissor i el receptor (si hi ha diverses veus del discurs, si es parla directament al lector, si és un autor real o model que es diregeix a un lector real o model...), d) si hi ha algun tipus de variació lingüística digna de ser comentada (diacrònica -de cronos, temps; diatòpica -de topos, lloc; diafàsica -de fase; o diastràtica -d'estrats socials); e) el grau de formalitat; etc.
3. COHESIÓ
En aquest apartat, caldrà comentar com es connecten, d'una banda, les diverses idees que apareixen en el discurs i, de l'altra, quina és la connexió entre els paràgrafs; és a dir, com aconsegueix l'escriptor o escriptora del text que el seu text quedi ben cohesionat (rodó, si fem servir un llenguatge més col·loquial).
A més a més, serà molt útil si aconseguim veure l'ús dels sinònims i/o antònims o d'hiperònims o hipònims per a evitar repeticions; els recursos emfasitzadors, la ironia,...
4.VALORACIÓ PERSONAL
I, per tancar el comentari, és necessari que fem una valoració del que es diu en el text, on serà important l'aportació pròpia que hi puguem fer, relacionant-la, evidentment, amb la que es diu en el text.
dimarts, 26 d’abril del 2011
Hi ha 108 síl·labes
Heu de comptar també els monosíl·labs i tenir en compte que "d'a-hir" es compta com a dues síl·labes.
"La no-tí-ci-a més in-te-res-sant de la sec-ci-ó in-ter-na-ci-o-nal de tots els di-a-ris i pu-bli-ca-ci-ons set-ma-nals, in-clo-ent els d'a-hir, és, se-gons el qües-ti-o-na-ri re-a-lit-zat en la po-bla-ci-ó, que la in-ves-ti-ga-ci-ó ci-en-tí-fi-ca i tec-no-lò-gi-ca se-ri-en les pos-si-bles so-lu-ci-ons a qual-se-vol cri-si e-xis-ten-ci-al i e-co-nò-mi-ca".
"La no-tí-ci-a més in-te-res-sant de la sec-ci-ó in-ter-na-ci-o-nal de tots els di-a-ris i pu-bli-ca-ci-ons set-ma-nals, in-clo-ent els d'a-hir, és, se-gons el qües-ti-o-na-ri re-a-lit-zat en la po-bla-ci-ó, que la in-ves-ti-ga-ci-ó ci-en-tí-fi-ca i tec-no-lò-gi-ca se-ri-en les pos-si-bles so-lu-ci-ons a qual-se-vol cri-si e-xis-ten-ci-al i e-co-nò-mi-ca".
diumenge, 17 d’abril del 2011
PREGUNTES primer nòvio
A sota, teniu les preguntes que heu de respondre durant aquestes vacancetes de Setmana Santa. Responeu-les bé, amb seguretat i precisió. Bona feina i endavant!
1. Qui firma el reportatge?
2. Apunta el nom de totes les persones reals que expliquen el seu exemple?
3. Anota el nom de les persones expertes en el tema del reportatge que hi diuen també la seva opinió?
4. Copia totes les frases que la periodista escriu exactament igual com la noia de Mallorca i el noi de la comarca del Ripollès les hi van dir.
5. Quins dels protagonistes d’aquest reportatge considera que els nòvios (o nòvies) són família?
6. Qui considera que els nòvios i les nòvies no són família?
7. En resum, quins són els riscos de presentar el primer nòvio (o la primera nòvia) a la família? I quins són els avantatges?
8. Amb quin argument de tots els que es comenten en el reportatge estàs més d’acord? (digues l’argument i la persona que el diu). Per què?
9. Respostes aquestes preguntes, posant-vos en el context de tenir nòvio o nòvia, quina de les opcions prendríeu: presentar-los o no presentar-los? Per què?
10. Escriu un article d’opinió sobre una d’aquestes frases:
a. Presentar la parella als pares ha de ser una decisió meditada. No s’ha de tenir gaire pressa per a fer-ho.
b. Em penedeixo d’haver presentat el meu primer nòvio/-a a la família.
c. La casa dels pares no es pot convertir en la casa dels amics dels fills o de les filles.
d. Tractar el primer xicot (o la primera xicota) com un més de casa pot ser contraproduent.
e. Als pares ens costa molt acceptar que els nostres fills es fan grans i que estimen més a altres que a nosaltres. Els adolescents estan escalfant motors en el seu camí cap a la maduresa i necessiten aprendre a gestionar els conflictes emocionals per ser autònoms i independents.
1. Qui firma el reportatge?
2. Apunta el nom de totes les persones reals que expliquen el seu exemple?
3. Anota el nom de les persones expertes en el tema del reportatge que hi diuen també la seva opinió?
4. Copia totes les frases que la periodista escriu exactament igual com la noia de Mallorca i el noi de la comarca del Ripollès les hi van dir.
5. Quins dels protagonistes d’aquest reportatge considera que els nòvios (o nòvies) són família?
6. Qui considera que els nòvios i les nòvies no són família?
7. En resum, quins són els riscos de presentar el primer nòvio (o la primera nòvia) a la família? I quins són els avantatges?
8. Amb quin argument de tots els que es comenten en el reportatge estàs més d’acord? (digues l’argument i la persona que el diu). Per què?
9. Respostes aquestes preguntes, posant-vos en el context de tenir nòvio o nòvia, quina de les opcions prendríeu: presentar-los o no presentar-los? Per què?
10. Escriu un article d’opinió sobre una d’aquestes frases:
a. Presentar la parella als pares ha de ser una decisió meditada. No s’ha de tenir gaire pressa per a fer-ho.
b. Em penedeixo d’haver presentat el meu primer nòvio/-a a la família.
c. La casa dels pares no es pot convertir en la casa dels amics dels fills o de les filles.
d. Tractar el primer xicot (o la primera xicota) com un més de casa pot ser contraproduent.
e. Als pares ens costa molt acceptar que els nostres fills es fan grans i que estimen més a altres que a nosaltres. Els adolescents estan escalfant motors en el seu camí cap a la maduresa i necessiten aprendre a gestionar els conflictes emocionals per ser autònoms i independents.
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)
